Mario Conde va començar repatriant a Espanya quantitats petites dels diners que presumptament es va apropiar en el saqueig de Banesto. La primera transferència va ser, concretament, de 3.000 euros i va tenir lloc l'any 1999. La xifra, però, va anar augmentant any rere any fins que el 2010 i el 2011 va rondar el milió.

Fonts jurídiques van informar que l'expresident de Banesto i els seus fills, Mario i Alejandra, van transferir al llarg d'aquests anys diferents quantitats des de vuit països: Suïssa, Regne Unit, Curaçao, Itàlia, Unió dels Emirats Àrabs, Països Baixos, Luxemburg i les Illes Verges Britàniques. L'exbanquer, detingut dilluns per ordre del jutge Santiago Pedraz, va començar repatriant petites quantitats a través de societats creades a Espanya i a l'estranger mitjançant testaferros. Així, els 3.000 euros transferits el 1999 es van convertir en uns 18.000 un any després, fins que les quantitats van assolir el milió d'euros el 2010, segons consta en els informes de la unitat d'intel·ligència financera espanyola (Seplac) i de l'Agència Tributària, dels quals disposa la Fiscalia Anticorrupció. I així, fins a repatriar uns 13 milions d'euros. Els investigadors coneixen la destinació d'algunes transferències, com per exemple el pagament d'un lloguer per 18.000 euros al mes, però en altres ocasions Conde es limitava a treure els diners i no se sap en què s'ho gastava. A Espanya, Conde i els seus fills tenien tres societats que blanquejaven els diners, una de les quals era una firma de cosmètics. L'altra es dedicava a la comercialització d'oli d'oliva.

La investigació sobre Conde, que va passar 7 anys i 7 mesos a la presó per dues condemnes relacionades amb el saqueig de Banesto quan n'era president, es va iniciar arran d'un procés d'executòries obert en l'Audiència Nacional per embargar-li unes finques. En aquesta causa, es va detectar que Conde tenia hipoteques a nom d'altres, per la qual cosa van saltar les alarmes i el Sepblac va començar a indagar el seu patrimoni. Una transferència de 600.000 euros a La Caixa va fer sospitar ?l'entitat del possible origen il·lícit dels diners, que va demanar explicacions que no la van convèncer i va remetre la informació al Sepblac.