Va representar l´entitat en desenes de litigis -la majoria contra entitats financeres- durant un any i escaig fins que en va sortir, el 22 d´abril passat. Marc Prat, fins llavors advocat de l´Associació d´Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc), plegava pocs dies després d´assabentar-se a través dels mitjans «i del Twitter» que el president d´Ausbanc, Luis Pineda, havia estat detingut acusat de xantatgista per l´Audiència Nacional. En connivència amb el secretari general del sindicat Manos Limpias, Miguel Bernad, Pineda retirava i interposava demandes contra bancs i institucions en funció de si els afectats -entre ells la infanta Cristina de Borbó, investigada pel cas Nóos- pagaven o no.

El cas va esclatar el 15 d´abril. Des de llavors, manifesta l´advocat Prat, ell i quatre companys barcelonins més a nòmina d´Ausbanc a Catalunya estan «emprenyats com mones». Dilluns 18 d´abril Prat va llegir la interlocutòria del jutge Santiago Pedraz i es va posar les mans al cap: «No en tenia ni idea», diu, dels indicis «força clars» que confirmarien que Pineda, a presó sense fiança, es preocupava ben poc de procurar pels diners dels damnificats per la banca («Ausbanc lluita pels teus diners» és l´eslògan de l´associació), secundat per un sindicat més pròxim al crim que a la lluita de classes.

Prat, com els passa, explica, als seus excompanys de Barcelona, admet «preocupació» al veure´s «lligat a aquest tipus d´actuacions» sense, subratlla, «tenir-hi res a veure». Defensa la seva honorabilitat ­-el degà dels advocats de Girona, Carles McCragh en donava fe, ahir, en declaracions a Diari de Girona: «(Prat) té tot el nostre suport», deia- fins al punt que, segons quina sigui l´evolució de l´escàndol Ausbanc, no descarta demandar els especialistes en demandes. Aquesta és la hipòtesi; la realitat, que Marc Prat -a qui Ausbanc, amb els comptes bloquejats per ordre judicial, deu diners- s´ha fet càrrec del centenar apoximat de demandes, la gran majoria contra entitats financeres per litigis relacionats amb preferents, clàusules sòl i amb la sortida a borsa de Bankia, que gestionava en nom de l´associació, de la qual també ha deixat de ser soci -en tant que advocat col·laborador amb l´organització, Prat pagava la preceptiva quota de 15 euros mensuals-. En aquest sentit, el lletrat gironí assegura que no deixarà de banda «cap client», alhora que precisa que les demandes que va interposar al llarg del seu recorregut professional a Ausbanc van ser «totes» individuals.

Des que va marxar d´Ausbanc a finals d´abril, Prat no ha mantingut «cap comunicació» amb «cap representant» de l´associació que, per una altra banda, manté oberta la delegació que conserva a la plaça Josep Pla de Girona. Una administrativa atén les persones que s´hi atansen. Ho fa, no obstant això, amb cara de circumstàncies i en un context de despatxos buits. «No sabem si tancarem, suposem que sí», comenta; «estem pendents que ens diguin alguna cosa de Madrid», afegeix. I a la capital, de moment, no avancen res: fonts d´Ausbanc van explicar ahir que la decisió sobre la delegació de Girona la prendrà la Justícia. «Mentre el jutge no decideixi», assenyalava un portaveu de l´associació, «les coses no es mouran». Fet i fet, però, Ausbanc ha deixat de ser operativa a Girona: no té advocats, ni casos. Per «ètica professional» els porta gairebé tots Marc Prat a títol personal, que es confessa «decebut» i se sent «enganyat» amb «tot el que ha passat». Diu, però, tenir la consciència tranquil·la i respira millor ara que ja no té res a veure amb Ausbanc. Si no n´hagués fugit, pronostica, «els meus parents s´aixecarien de la tomba i em clavarien un pallissa».