El Banc Popular ha tornat a apostar aquesta setmana per la seva independència, encara que això suposi demanar de nou als accionistes 2.500 milions d'euros, quantitat que s'espera que sigui suficient per sanejar definitivament el seu balanç del llast immobiliari, la seva gran tasca pendent. També hauria de servir per cobrir les pèrdues que s'ha d'anotar aquest any i que el portaran a suprimir el dividend, així com per encarar el dur cop que suposaria la devolució amb caràcter retroactiu dels diners cobrats de més per les clàusules sòl.

L'èxit de l'ampliació està assegurat, però tot i així es tracta d'una operació complicada, ja que el banc torna a reclamar ajuda als seus accionistes i ja van més de 5.000 milions en quatre anys, una quantitat ingent si es té en compte que la capitalització actual del Popular frega ara els 3.500 milions.

A l'estiu de 2007, just abans que la crisi financera internacional comencés a fer estralls a Espanya, el valor en borsa del banc presidit per Ángel Ron era d'uns 19.000 milions, mesos després d'haver anunciat la compra de TotalBank a Florida. No obstant això, des de llavors, el grup, que tenia l'avantatge de disposar d'un negoci bancari especialment rendible, amb grans quotes en el finançament de pimes i autònoms, va començar a viure moments de dificultats.

El banc ha pagat les conseqüències d'haver entrat una mica tard respecte a la resta de competidors en el negoci immobiliari, que després de l'esclat de la bombolla el va obligar a aflorar pèrdues i dotar ingents provisions, massa importants per la seva mida.

La compra del Banco Pastor a l'octubre de 2011 per 1.300 milions li va permetre augmentar la seva grandària a Espanya, però al mateix temps va elevar la seva exposició al totxo, càrrega que fa anys que intenta pair.

Prova d'això va ser la important ampliació de 2.500 milions realitzada per evitar ajuts públics i cobrir amb més comoditat el dèficit de capital d'uns 3.200 milions que van detectar els tests d'estrès de 2012.