El judici contra els usuaris de les polèmiques targetes opaques de Caja Madrid es reprendrà aquest dimarts amb l'interrogatori de qui va ser el seu últim president, Rodrigo Rato, acusat d'apropiar-se de forma indeguda del patrimoni de l'antiga caixa al costat d'altres 64 directius i consellers.

La sessió, que començarà a les deu del matí a la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando d'Henares, es preveu igual de mediàtica que la de divendres, quan el seu predecessor en el càrrec, Miguel Blesa, va defensar la transparència d'una forma de retribució de la qual ni el Banc d'Espanya ni Hisenda "van trobar pegues" en 23 anys. Encara està per veure si Rato se sotmetrà a totes les qüestions, incloses les formulades per les acusacions populars (Bankia, la seva matriu, BFA, i el FROB), i populars (Confederació Intersindical de Crèdit i la CGT), a diferència de Blesa, que tan sols va respondre al ministeri fiscal, el tribunal i la seva pròpia defensa.

En cas d'accedir a ser interrogat, l'exvicepresident del Govern haurà d'aclarir, entre altres, el règim fiscal d'aquestes targetes, un aspecte del qual Blesa va assenyalar tenir "la creença que aquesta retenció s'estava practicant", així com els polèmics fulls de càlcul excel amb les despeses. Sobre aquestes últimes ja es va pronunciar el lletrat de Rato a la primera jornada, quan va sol·licitar a la secció quarta de la sala penal la nul·litat de la prova -que va revelar unes despeses personals de 99.054 euros- a la qual, considera, Bankia va tenir accés "de manera il·lícita".

Si bé ja en les qüestions prèvies les defenses van assegurar que no existia una estratègia conjunta per als 65 acusats, que s'enfronten a penes des dels sis anys als dotze mesos de presó, la veritat és que s'espera que prossegueixin el camí del manifestat divendres per Blesa. Llavors, l'expresident de Caja Madrid, al capdavant de l'extingida entitat entre 1996 i 2010, va titllar de "molt greus" les acusacions i, en to irònic, va preguntar "com en 23 anys hi ha algú que pugui dir que es pot amagar aquesta pràctica en una organització de milers de persones".

Alhora, Blesa va assegurar que tenia "la plena convicció d'haver actuat legítimament" en relació amb una pràctica, la concessió d'aquestes targetes, posada en marxa a partir de 1988 per l'anterior president, Jaume Terceiro.

Sobre els increments de límit de despesa, Blesa va voler explicar que es van produir perquè "la caixa no era la mateixa que el 1988; el 2009 tenia 200.000 milions d'euros, havia doblat el seu balanç en tres anys i s'estaven compassant les retribucions segons la implicació" de cada un. Segons l'expresident de l'entitat, ningú va demanar que la seva retribució fos ampliada sinó que es modifiqués el seu límit operatiu mensual, una pràctica "del dia a dia", tot i que a final d'any les despeses no podien superar les quanties anuals establertes.

La d'aquest dimarts serà una jornada particularment activa en els passadissos de l'Audiència Nacional, on els 65 usuaris de les black coincidiran amb els 37 involucrats en la primera etapa de la trama Gürtel, una causa en la qual Rato també hi haurà de comparèixer, aquesta vegada en qualitat de testimoni per l'adjudicació de les campanyes electorals del PP.

Al marge d'aquella, per a la setmana que ve estan programades tres sessions, fins al divendres 7 d'octubre, quan està fixat la fi de la ronda de declaracions dels acusats.