La comparació amb les dades que es registraven els anys de l´apogeu de la bombolla immobiliària no tan sols desterra l´optimisme, sinó que aboca a una depressió profunda. No n´hi ha per a menys, ja que mentre l´any 2007 es van acabar, atenció, 13.477 habitatges a la província de Girona (12.059 d´obra nova i 1.418 de rehabilitats), 2016 tancava a anys llum d´aquesta xifra, amb 1.689 (941 d´obra nova i 757 de rehabilitats), segons dades del Col·egi d´Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d´Edificació.

Ara, i donant gairebé «per descomptat» que no es repetirà el frenesí constructiu de fa deu anys, els aparelladors gironins parlen, per boca del seu president, Miquel Vendrell, d´un «canvi de tendència», que es va començar a produir el 2015 i que és doble: d´una banda, amb prop de 1.700 obres acabades (habitatges plurifamilials, unifamiliars, cases mitgeres i rehabilitacions), l´activitat del sector a la província va tancar l´any passat amb un increment del 28,25% i la dada anima als professionals a parlar d´«esperança»; de l´altra, la revifada dels projectes de rehabilitació esmorteeix la caiguda en picat de les promocions d´obra nova, encadenen dos exercicis de creixement i ja representen el 44,5% del total d´actuacions.

«La rehabilitació -afegeix Vendrell- és una tendència consolidada» i tot fa pensar que anirà a més. La pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, combinat amb un context laboral més inestable són dos dels principals factors que expliquen, diu el Col·legi, que la posada al dia d´habitatges ja construïts guanyi terreny exercici rere exercici. L´any passat les rehabilitacions van créixer un 15% en relació amb el 2015; precisament aquell any les reformes d´habitatges van fer un salt espectacular i, amb 658 actuacions, pràcticament van doblar les del 2014.

Pel que fa a la distribució dels habitatges d´obra nova per comarques, el Gironès, amb el 24% del total, és la que en va concentrar una proporció més gran, seguida de molt a prop per l´Alt Empordà (23%). En la tercera posició s´hi va situar l´Alt Empordà (17%) i, en la quarta, la Selva (15%).

Clients estrangers

En aquest context, Vendrell va enumerar la tercera tendència que dibuixa el sector constructiu de la província: l´arribada d´encàrrecs per part de famílies estrangeres, sobretot de l´Europa de l´Est (amb els russos al capdavant), d´Alemanya, de França i d´Anglaterra. Sense anar més lluny, de la darrera seixantena de projectes assumits pel Col·legi d´Aparelladors, la meitat els han encarregat estrangers, un fenòmen que «ja fa uns anys que dura i que s´està consolidant», diu el president dels aparelladors col·legiats. Per regla general el comprador estranger, indica Vendrell, té alt poder adquisitiu i acostuma a adquirir propietats d´alt estànding, sobretot a la Costa Brava i zones properes, però també a la capital, Girona, on la zona que més interès desperta és el Barri Vell. La previsió que fa el Col·legi per al 2017 és que s´acabin uns 1.600 habitatges, un miler dels quals d´obra nova.