Aquesta setmana hem viscut, un any més, el Mobile World Congress. Aquest congrés -referent absolut en el seu àmbit- va començar amb la voluntat d'esdevenir un espectacular aparador de les novetats en telefonia mòbil. Com a bon aparador, els grans fabricants es reservaven aquestes dates per fer exhuberants presentacions dels seus nous models orientats als usuaris domèstics.

El Mobile ha viscut al llarg dels anys un procés d'exponencial creixement que l'ha portat també a madurar la seva proposta. A l'edició que acabem de tancar perden protagonisme els dispositius de consum: els telèfons mòbils tan sols viuen una etapa purament evolutiva amb pantalles més grans i bateries més longeves, però sense disrupcions. El món de la telefonia, de fet, comença a ser víctima de la seva pròpia Llei de Moore: no pot seguir innovant al ritme que el mateix sector s'havia autoimposat, les lleis de la física suposen una limitació per primera vegada des del boom de l'smartphone. Tot apunta, de fet, que viurem uns quants anys d'impàs en els quals el concepte actual de telèfon mòbil seguirà regnant mentre les propostes més innovadores encara no estaran preparades per fer el salt al mercat de consum.

El protagonisme del congrés ha estat transferit, doncs, a les discussions tècniques, menys tangibles. Una de les temàtiques clau és el 5G, el nom provisional de les xarxes mòbils de propera generació. La existència del 5G neix d'una pressió imposada per reptes tecnològics de gran abast, com el cotxe autònom o els continguts televisius en resolució 4K (quatre vegades el que coneixem com a «alta resolució», o HD), que requereixen poder transmetre gigabytes de dades en intervals curts de temps. Barcelona té el privilegi de poder ser la seu on es prenen decisions estructurals sobre la naturalesa d'aquest futur estàndard global, com per exemple quines seran les seves freqüències de transmissió.

La segona gran temática és l'Internet de les Coses (IoT en anglès). Aquest concepte és el paraigües sota el qual coexisteixen dispositius ben diversos que, gràcies a la seva connexió a Internet, interactuen creant una immensa xarxa presidida pels smartphones. La popularització de l'IoT ha creat grans reptes de seguretat que el Mobile d'aquest any pretenia resoldre. Segons Avast, una important empresa de ciberseguretat, només a la ciutat de Barcelona ja tenim quasi 500.000 dispositius que podriem considerar part de l'internet de les coses: webcams connectades, cafeteres amb wifi o rentadores que es poden activar des del mòbil. A pesar de l'aparent inofensivitat d'una rentadora, aquests aparells es connecten als routers domèstics i són una porta d'entrada de vulnerabilitats que posen en risc, en el pitjor dels casos, l'estabilitat global d'internet.

Finalment, la indústria ha aprofitat la ocasió per apostar més agressivament per la realitat virtual. Hi ha consens: a llarg termini les pantalles en dues dimensions s'erosionaran, deixant pas a experiències hologràfiques i tridimensionals. Alguns fabricants apunten, convençuts, que aquesta transició serà la fi de l'imperi dels smartphones: deixarem de tenir una multitud de punts de connexió (telèfons mòbils, tauletes, ordinadors) per passar a ser nosaltres mateixos la connexió a través d'ulleres de realitat virtual que superposaran elements de la nostra vida online a sobre de la nostra vida de carn i ossos.

Els pavellons de la Fira de Gran Via han estat testimonis d'aquesta primera pedra del futur de la tecnologia, que va molt més enllà del que l'etiqueta «mòbil» . Ja no és el Mobile World Congress: és el Technology World Congress.