L'atur, en un sentit ampli, és molt més gran del que estableixen les estadístiques. Aplicant els criteris de mesurament als que se sol recórrer als Estats Units per quantificar la «infrautilització del factor treball» (l'anomenada taxa U6), a Espanya l'atur està en un 30% i no en el 18,75% que ofereix l'Enquesta de Població Activa (EPA); a l'àrea de l'euro està en el 18% i no en el 9,5%, i als EUA, en el 8,6% i no en el 4,7%. Així ho va estimar el Banc Central Europeu (BCE) en el seu últim butlletí. La U6 suma no només els aturats, sinó també els aturats «desanimats» o «actius potencials» -que no consten a les estadístiques com a desocupats perquè ni tan sols busquen ja feina malgrat que sí que volen treballar-, així com els ocupats que, en contra del seu desig, tenen contractes a temps parcial i no a jornada completa.

La realitat d'aquest atur ocult o emmascarat, molt superior al que consta en l'estadística oficial, explicaria la profunda desafecció amb el sistema que creix a les societats avançades (fins i tot allà on l'atur cau i l'ocupació creix) i que es manifesta amb l'alça dels proteccionismes, els nacionalismes i aïllacionismes, i els populismes i extremismes. També explicaria en part (al costat de factors com el preu del petroli i altres) que la relació inversa entre ocupació i inflació, i que es plasma en la Corba de Phillips, no estigui operant actualment segons els cànons esperats. I perquè, com acaba d'indicar el BCE, «el creixement dels salaris continua sent feble» tot i l'«important descens de les taxes de desocupació» a l'eurozona, fet que l'Eurobanc vincula a l'existència d'«un grau de folgança encara considerable en el mercat de treball»; és a dir, una infrautilització del factor treball més gran del que diu l'EPA.

Aquesta distorsió (que la inflació, inclosa la subjacent, no estigui creixent a l'eurozona tant com l'ocupació) està forçant el BCE a prorrogar les mesures monetàries extraordinàries, que li treuen capacitat de resposta per contrarestar un eventual retrocés si la recuperació europea patís un contratemps, i que, si persisteix durant massa temps, podrien generar danys a les economies.

Per mesurar la «comoditat», el BCE ha recorregut no a la taxa d'ocupació oficial o U3 (l'indicador de l'Organització Internacional del Treball, acceptat com a mesurament homologat i de general acceptació) sinó a la taxa d'atur U6, que és el més ampli dels indicadors que fa servir l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels EUA i l'OCDE.

Malgrat l'augment de l'ocupació des de 2014, Espanya segueix sent el segon país de la UE i OCDE (després de Grècia) amb major taxa d'atur oficial; concentra, segons Eurostat, la quarta part dels aturats existents a Europa (el 20,8% dels de la UE i el 26,5% dels de l'eurozona); i és el quart país europeu (darrere de Grècia, Eslovàquia i Itàlia), segons l'OCDE, amb més ocupats que treballen per hores quan voldrien fer-ho a jornada completa. També té un elevat índex de temporalitat: segons el Servei Públic d'Ocupació, el 46,7% dels contractes signats a l'abril van ser de menys de tres mesos i, d'aquests, més de la meitat, inferiors a una setmana.