La Comissió Europea vigila la política de les administracions central i autonòmiques pel que fa a les restriccions a la implantació del comerç. En el seu últim informe, Brussel·les retreu que Espanya «és un dels deu estats membres que regula el comerç minorista de forma més restrictiva», i assenyala que no totes les comunitats han posat en pràctica les mesures liberalitzadores aprovades el 2014 per tal de simplificar la normativa, en existir 17 normatives diferents que fragmenten el mercat interior. Segons la Comissió Europea, durant l'any 2016 es va alentir considerablement la posada en pràctica d'aquesta reforma legal. Entre aquestes traves subjacents hi ha l'exigència a diverses autonomies d'una segona llicència autonòmica, a més de la municipal, per a la implantació de grans superfícies, fet que aniria en contra de la Directiva Europea de Serveis.
El Tribunal Constitucional acaba d'anul·lar alguns aspectes clau de la llei d'unitat de mercat aprovada pel Govern a finals de 2013 a instàncies de Brussel·les. Concretament, la norma assenyalava que una empresa que obté permís per operar en una comunitat autònoma, el té de facto per fer-ho a qualsevol part d'Espanya. Es va anomenar «llicència única» a aquesta mesura dirigida a simplificar la burocràcia i atreure inversions. El Constitucional l'acaba d'anul·lar després d'un recurs de la Generalitat de Catalunya per invasió de competències.
Més enllà d'això, algunes de les polítiques que s'estan portant a terme a Espanya en matèria de regulació de l'activitat econòmica xoca frontalment amb la doctrina que emana de Brussel·les. Per exemple, amb les obertures comercials. En un altre recent informe sobre l'estratègia per al mercat únic presentat al Parlament Europeu,es «reitera la importància d'eliminar les barreres» a les activitats econòmiques.
