Quan sobrevé un desastre pels excessos en què es va incórrer en la fase alcista del cicle, les polítiques d'estímul fiscal i monetari contribueixen a atenuar la caiguda i a alleujar els efectes traumàtics de l'ensorrament però no eximeixen de la necessària reacció correctora i depurativa dels desequilibris i excessos acumulats que ha d'emprendre el sistema amb ajustos i reacoplaments.

Això exigeix un retrocés fins a afermar un nou punt d'equilibri a partir del qual es pugui restablir una dinàmica d'avanç. Les sortides de les crisis necessiten per a això molt de temps de recomposició, que es pot reduir i suavitzar però no aturar ni suprimir, i que es dilatarà tant com copiosa i profunda hagi estat l'acumulació d'errors a l'època prèvia de creixement.

Transcorregut un decenni des dels primers símptomes de punxada de la «bombolla» financera, inquieta la manca de certesa en l'assegurament d'una recuperació capaç de retroalimentar de manera autònoma sense el suport de mesures excepcionals i extraordinàries de salvament i intervenció com les dels bancs centrals, i preocupa els efectes de segona ronda de les mesures fiscals i monetàries adoptades, coneixent que moltes d'aquestes van ser dictades per la urgència d'allò peremptori però no són practicables de manera duradora.

La disjuntiva és que els deutes públics segueixen a l'alça i que les empreses segueixen ajustant. I això conviu amb la convicció que competir amb baixos salaris no és una opció de futur, com va indicar en els últims mesos Christine Lagarde (FMI); que es necessita gastar més i millor en educació, van expressar des de Lagarde a la banquera Ana Botín; que l'actual retallada d'inversió productiva empresarial tindrà conseqüències, va advertir Axesor Rating (i Goldman Sachs per al sector petrolier); que els Estats han de reactivar els recursos destinats a R + D + I, com van reclamar al maig grans multinacionals al Govern espanyol, i que en general la inversió pública ha de reactivar perquè hi ha risc de danyar l'«estoc» de capital i el creixement futur, segons José Luis Escrivá (Autoritat Fiscal Independent) i Luis María Linde (Banc d'Espanya), i d'erosionar els serveis públics essencials, segons va avisar Fedea.