El conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, va afirmar, en relació amb una hipotètica sortida de Catalunya de l'Estat i el seu efecte en el sector financer i empresarial, que s'està assistint a la preparació de «plans de contingència» però no percep que s'estiguin produint «moviments de forma efectiva».
El directiu, que va participar aquest dimecres a Bilbao en el Fòrum Lideratge Empresarial, va dir comprendre que la situació actual a Catalunya «provoca nervis i molta preocupació» i, per aquest motiu, els agents econòmics potser poden preparar-se per a aquesta situació» però, «com encara no sabem què passarà, costa veure que hi hagi encara presa de decisions».
Per a Guardiola, en el cas que en el referèndum de l'1-O guanyi el 'sí' a la independència, des del seu punt de vista, «al final s'està parlant de canvis de domicili» per seguir sota el paraigua de la UE i el BCE. Guardiola es va pronunciar d'aquesta forma, al final de la seva intervenció i a preguntes dels convidats, entre els quals es trobaven representants de l'àmbit institucional, polític, econòmic i empresarial.
El conseller delegat de Banc Sabadell va considerar que «bàsicament, es tractaria d'això», va afirmar, encara que una altra qüestió és que «aquests canvis de domicili serien solament «nominals» i no suposarien «moure a la gent perquè, al final, hi ha unes inversions fetes i un entorn que ha propiciat que s'hagin fet aquestes inversions», va puntualitzar.
En relació amb els efectes i conseqüències que podria implicar a les entitats financeres catalanes una hipotètica sortida, el directiu del Sabadell va recordar que «estan dins del sistema tan regulades com qualsevol i no existeix en aquest sentit cap element diferencial». Tampoc creu, va prosseguir, que «el mercat estigui fent una diferenciació entre entitats catalanes i no catalanes perquè aquesta diferenciació no existeix. Ni des del punt de vista regulatori ni des del punt de vista jurídic, no hi ha cap element per pensar que es puguin diferenciar», va remarcar.
Adaptació al nou sistema
Preguntat per com afectaria els bancs que operen en la comunitat autònoma, una vegada fora d'Espanya, el deute del 110% del PIB que té la comunitat autònoma catalana, va afirmar que resulta «absurd fer aquest tipus d'hipòtesi perquè qualsevol negoci s'adaptaria a qualsevol situació que es produís. Entre el deute d'una comunitat autònoma i qualsevol agent econòmic és molt difícil establir una correlació», va finalitzar.
