El passat dia 21 llegia la notícia «L'AICA obre expedients sancionadors a comerços per comprar sense contracte i per venda a pèrdues». Sembla que l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA), depenent del Ministeri d'Agricultura, ha obert expedients sancionadors, després de les denúncies interposades la passada campanya per la Unió de Llauradors, contra tres comerços citrícoles per presumptes incompliments en l'existència i contingut de contractes per part dels mateixos i contra una cadena de distribució per cometre una infracció en la justificació de la promoció l'últim divendres de novembre, conegut com Black Friday.
Després de realitzar les comprovacions oportunes arran de les denúncies presentades considera que hi ha possibles incompliments de la Llei de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària. En aquest sentit, assenyala en diverses comunicacions oficials que ha anat transmetent a la Unió que hi ha indicis raonables per obrir expedients sancionadors a tres empreses.
De la mateixa manera l'AICA obre entre els expedients sancionadors aprovats un altre a la cadena de distribució per existir indicis raonables d'haver comès una infracció tipificada en la Llei de la cadena alimentària. La Unió va traslladar a l'AICA el 24 de novembre de l'any passat una denúncia contra aquest hipermercat pels preus extremadament baixos en la venda de taronges i mandarines aprofitant el Black Friday. En aquest cas es tractava d'una oferta on 5 quilos de taronges tenien un preu de 1,99 euros (0,40 ?/kg) i un quilo de mandarines s'oferia a 0,59 euros. Es tracta d'un cas de «venda a pèrdues». Arribats a aquest punt ens fem algunes preguntes: Què és la venda a pèrdues? És legal? Està permesa la venda? Quan parlem de venda a pèrdues ens referim a una venda que es realitza per sota del preu de cost de produir el producte. A priori, si fem aquesta pregunta, la majoria de les persones contestaran que ningú estarà interessat en perdre diners. No obstant això, aquest tipus de venda existeix, es dona en algunes ocasions i està especialment regulat en la Llei de competència deslleial, en l'article 17. Què diu? Tant la Llei de Comerç de 1996 com la Llei de competència deslleial de 1991 prohibeixen la venda a pèrdua, en aquest últim cas quan pugui induir a error als consumidors, desacreditar la imatge del producte o restringir la competència en el mercat.
A tall d'exemple, tenim el cas d'una altra cadena d'alimentació. Agricultura està investigant un presumpte frau en l'oli d'oliva, i és que la cadena de supermercats oferia ampolles d'»oli d'oliva suau» a 2,19 ? per litre, quan el preu de venda al camp no baixa de 2,60 ?. La investigació s'ha obert després que els sindicats agraris hagin sol·licitat a AICA analitzar no només la venda per sota de costos, sinó també si hi ha hagut una adulteració en el producte i les qualitats que s'ofereixen no corresponen a les reals.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha defensat en diverses ocasions la possibilitat que les cadenes de distribució poguessin vendre per sota del cost. La venda a pèrdues no és un fenomen nou en la gran distribució. Durant anys i especialment durant els anys de crisi, han estat moltes les empreses i organitzacions que han denunciat que el comerç estava utilitzant productes com a reclam cap al consumidor. En aquest sentit vull aclarir que no estem en contra de les ofertes als consumidors sempre que les paguin les cadenes de distribució i no els productors amb el preu que perceben. L'ús dels cítrics com a reclam perquè aquestes cadenes obtinguin més beneficis en altres productes no pot ser a costa del treball i esforç dels agricultors». A nivell europeu la qüestió no està tan clara. L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Henrik Saugmandgaard, va dictaminar que la prohibició general de venda per sota de costos de producció és contrària al Dret comunitari i aquí va començar l'enrenou.
En concret, ha considerat que el veto inclòs a la Llei d'Ordenació del Comerç Minorista (Locormin) de 1996 contradiu les exigències de la Directiva de 2005 sobre pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors, constatant que la norma espanyola «il·legalitza amb caràcter general les vendes amb pèrdua, sense que sigui necessari que l'autoritat competent per sancionar els infractors justifiqui el caràcter deslleial de l'operació comercial».
Algunes fonts (interessades) van argumentar ja que aquest pot ser el primer pas perquè la Justícia europea anul·li la legislació espanyola que sanciona la venda a pèrdues, ja que les conclusions de l'advocat general, no vinculants, solen ser acceptades per el TJUE. Bé, què volen que els digui. A veure si és veritat que el TJUE fa enrere la regulació de la Locormin, que s'ha quedat obsoleta i que clama una revisió en tota regla que la faci menys confusa, més transparent i, sobretot, més eficaç en defensa real del nostre sector productor agroalimentari. Gran part de les denúncies que arriben a l'AICA i als responsables de comerç de les CA són a causa d'aquesta pràctica prohibida. Sovint, si no sempre, desacrediten la imatge del producte alimentari i treuen valor a l'esforç dels agricultors.
