L'Audiència Provincial de Madrid ha ordenat reobrir les investigacions contra l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato per presumpte blanqueig de diners, perquè considera que hi ha indicis que «ha tingut societats domiciliades a l'estranger la fi era defraudar la Hisenda Pública».
Els magistrats estimen parcialment el recurs presentat per la Fiscalia Anticorrupció contra el sobreseïment, el passat 24 de maig, d'aquesta peça separada, si bé acorden que es mantingui l'arxiu provisional del delicte de suborn, inclòs per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el seu informe, ja que no consideren que els indicis aportats siguin suficients.
Encara que reconeixen que hi va haver relacions mercantils entre les empreses privatitzades i les societats de Rato, «de cap manera és possible afirmar amb una certesa raonable que aquestes relacions comercials tenen com a punt de partida la comissió d'un delicte de suborn».
Els indicis aportats per la UCO d'un suposat suborn comès per Rato en l'època en què va ser ministre d'Economia (1996-2004) «no són prou reveladors del delicte» ni permeten aclarir si aquest va utilitzar la seva posició privilegiada de nombroses empreses públiques «per influir en el nomenament dels seus presidents».
Pel que fa al delicte de blanqueig, si hi ha indicis suficients que Rato va emprar societats domiciliades a l'estranger -Vivaway i Kradonara- utilitzant com a testaferros societats fiduciàries, sense activitat social coneguda, i «la finalitat última de les quals s'endevina sense esforç, que era defraudar la Hisenda Pública mitjançant l'enviament a aquestes societats de quantitats de diners que romanien d'aquesta manera ocults al Fisc».
L'Audiència recorda que a partir de l'any 2006 Westcastle i Xarxa Rose van canalitzar els fons que manegen a través de les societats Vivaway i Kradonara, investigades com els presumptes instruments per a la comissió dels delictes contra la Hisenda Pública.
Atès que totes elles pertanyen «a la mateixa persona», Rato, interessa establir quina quantitat de diners va arribar de les dues primeres fins a les segones, que la UCO situa al voltant dels 8 milions d'euros.
El cas del patrimoni
L'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato retreu a l'Oficina Antifrau dependent d'Hisenda (ONIF), els «gravíssims errors» comesos pels inspectors que investiguen l'origen del seu patrimoni, condicionats per una «falta de rigor tècnica» i per no reunir els «requisits d'imparcialitat».
En un escrit remès al jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid, la defensa de l'exministre refuta les conclusions de l'ONIF, ratificades en seu judicial l'abril passat, en detectar una sèrie d'«errors manifestos» que, donada la seva quantia, considera «molt rellevants» per a la quantificació del presumpte deute fiscal que li atribueix la Fiscalia.
