Tots els treballadors espanyols han perdut poder adquisitiu durant la crisi, si bé aquest menyscapte oscil·la en funció de la comunitat autònoma en què visquin, amb els madrilenys, que són els que més poder de compra han perdut (10,83%), i els bascos, els que menys (2,68%).

A Catalaunya, la pèrdua del poder adquisitiu entre els anys 2008 i 2015 va ser del 10,09 per cent, tot i que va ser la comunitat autònoma on més va créixer la inflació, amb un 10,53 per cent.

En general, els treballadors espanyols gairebé han recuperat el seu nivell salarial previ a la crisi, ja que els sous han experimentat una retallada del 0,06% entre 2008 i 2015, segons les dades que proporciona l'Índex de Preus del Treball (IPT) que ha publicat aquesta setmana l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

No obstant això, el cost de la vida ha anat en augment i, segons l'Índex de Preus de Consum (IPC), la inflació va registrar un increment del 8,48% entre desembre de 2008 i desembre de 2015.

Tots dos indicadors reflecteixen que els treballadors espanyols van experimentar una pèrdua de poder adquisitiu del 8,53% durant la crisi. Per sobre d'aquesta mitjana estatal se situen els treballadors madrilenys, els salaris dels quals es van retallar el 2,56% durant la crisi, mentre que la inflació acumulada a l'autonomia es va situar en el 8,27%.

Els treballadors del País Basc, per la seva banda, van experimentar un increment del cost de vida superior al registrat a Madrid, del 9,36%, però han vist els seus salaris revaloritzar-se un 6,69% en aquest període, deixant bastant minvada la pèrdua de poder adquisitiu.

De fet, el País Basc és l'autonomia en què més es van incrementar els salaris entre 2008 i 2015, per davant de la Comunitat Valenciana, Galícia, Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, la Rioja, Cantàbria i Castella i Lleó. Les altres comunitats encara no han recuperat el nivell salarial, i el descens més gran de sou el va viure l'Aragó (2,88%), seguida per Múrcia, Extremadura, Madrid, Andalusia, Astúries i Navarra.

La combinació de les dues variables situa els treballadors madrilenys com els que major pèrdua de poder adquisitiu van experimentar durant la crisi, seguits molt de prop pels aragonesos, murcians, andalusos i catalans.

A la banda contrària, per darrere dels bascos, els que menys capacitat de compra van perdre van ser els canaris i els valencians.

Atenent al total dels treballadors espanyols també hi va haver variacions en funció de l'activitat que desenvolupen, de manera que els que més poder adquisitiu van perdre van ser els empleats de les activitats financeres i assegurances (12,98%) i els de l'hostaleria (0,16%) els que menys.

Quant als tipus de treball, les dades reflecteixen que a major qualificació, major pèrdua de poder adquisitiu, de manera que els gerents van veure reduir-se el seu poder de compra un 20%, davant de les ocupacions elementals, entre les quals va baixar només el 3,65%.

Per tipus de contracte, el poder adquisitiu ha baixat més per als treballadors indefinits (9,18%) que per als temporals (3,97%); per sexe, més entre els homes (9,49%) que entre les dones (7%); i per edat, per sobre del 7% en totes excepte entre els joves (0,6%).