Moltes vegades em venen a la memòria records dels meus anys d'infància, en els que ja de molt jove tenia molt clar que de gran volia ser agricultor o ramader. El meu avi era el meu principal mestre, manteníem moltes converses, la seva pedagogia era molt plana, es basava en les dites i els refranys. Tinc la impressió que era més donat a aplicar l'experiència que la tècnica. Un dia, parlant dels adobs minerals que ja es començaven a utilitzar, em va dir, «no siguis ximple, tu tingues sempre en compte el que em deien a mi, d'això fa un segle: ara hondo, echa basura y envía a tomar por... los libros de agricultura». Davant de situacions d'haver de recomanar sobre la fertilització, no sé perquè sempre m'he recordat de la frase del meu avi.

Les condicions són tan diferents de quan ell el va aprendre a les d'avui que, si no fossin pel respecte que tinc encara a de qui venia, em posaria a riure. Han canviat tant la qualitat dels fertilitzants i les tècniques agrícoles que fan que puguem i hàgim de fer servir tots els mitjans, els fems (fertilitzants orgànics), els residus de la collita anterior, els abonaments i la maquinària agrícola amb les seves noves tècniques, que amb una aplicació ben combinada practiquem una part important de l'economia circular. Penso que és important parlar de la importància de la fertilització ara que estem en plena tardor a punt de començar la sembra dels cereals d'hivern i altres cultius extensius.

I és que en els últims cinquanta anys la població mundial ha crescut significativament, multiplicant-se per 2,4; la producció de cereals és 2,8 vegades més gran; mentre que la superfície conreada s'ha incrementat tan sols un 13%. En definitiva, hi ha una menor disponibilitat de terra cultivable per càpita. Les noves tècniques agrícoles, juntament amb la utilització d'insumos, molt especialment de fertilitzants, ha permès el increment dels rendiments a la terra agrícola disponible, se m'acut una altra anècdota però no tenim espai. La FAO afirma que els fertilitzants són responsables del 50% de la producció mundial d'aliments i que la seva contribució podria ser molt superior en el futur. També, segons la FAO, la població mundial arribarà, el 2050, a 9.300 milions, el que representa un increment del 25%. Per garantir la seguretat alimentària mundial i lluitar contra la volatilitat dels preus que ha provocat recents crisis alimentàries mundials, la producció d'aliments haurà de créixer un 70%. Encara que sigui empírica, no oblidem aquesta dada. El 90% d'aquest augment de la producció ha de ser conseqüència de majors rendiments i d'una major intensitat dels cultius, ja que el creixement de la terra cultivable està limitat. S'estima que el consum de fertilitzants arribarà a 263 milions de tones de nutrients, cosa que representa un increment del 45% respecte a les xifres actuals. La indústria de fertilizants és conscient del seu paper i ha de contribuir a facilitar fertilitzants que permetin rendibilitzar l'activitat agrària i obtenir aliments a preus competitius; a garantir la seguretat alimentària mundial; i a prevenir i corregir la degradació del sòl i la desertització. Tot això en un context marcat per tendències i incerteses que determinaran el futur immediat, com ara la desacceleració econòmica i els baixos preus dels productes agrícoles, que des incentiven la productivitat i la inversió en tecnologia; la volatilitat dels preus d'energia que té una enorme repercussió en els preus dels productes finals; i els desequilibris en l'oferta mundial de fertilitzants, amb zones geogràfiques que mantenen produccions ineficients i menys respectuoses amb el medi ambient

Al llarg dels últims temps la indústria europea ha realitzat grans esforços per oferir productes d'alt valor afegit que ajuden l'agricultor a rendibilitzar al màxim la seva explotació minimitzant l'impacte sobre el medi ambient. Tot i això, aquesta indústria s'enfronta a creixents barreres i dificultats, a causa de la contaminació i de la sensibilització pel medi ambient. S'està debatent una nova normativa europea sobre fertilitzants. Aquesta regulació es basa en els principis de l'«economia circular», la valoració de matèries primeres secundàries, la reducció de la dependència de matèries primeres importades, etc. El sector europeu de fertilitzants té grans preocupacions sobre aspectes que no estan clarament garantits per l'esborrany de legislació: la qualitat i validesa agronòmica dels fertilitzants; la clara identificació dels mateixos i dels seus continguts; l'establiment de límits de toleràncies coherents entre els diferents grups de fertilitzants; i l'establiment d'un sistema tècnic d'avaluació de nous productes rigorós.

La indústria europea de fertilitzants, la més eficient del món, ha fet grans inversions que han suposat una reducció mitjana dels GEIs del 50%. Tot i això la Comissió Europea (CE), a través de l' Emmission Tiading Scheme IV, proposa noves reduccions, un 40% per al període 2021-2030. Es tracta de nivells que la indústria no pot aconseguir ja que opera a nivells pròxims al límit tecnològic. La mateixa CE reconeix l'alt risc de fuga de carboni de la indústria, el que pot provocar tancaments de plantes a Europa i augmentar la capacitat en regions menys exigents amb les emissions. Tot això amb un major dany ambiental global i importants repercussions sobre l'economia. No hem de seguir al peu de la lletra el consell del meu avi i utilitzar bé els productes que la indústria elabora, gairebé sempre adaptats a qualsevol circumstància tècnica o mediambiental i necessitat. Això sí, calculant prèviament les necessitats nutritives del cultiu i els mitjans per cobrir-les.