La banca accelera el tancament de sucursals a la demarcació

?Les entitats suprimeixen 47 oficines a Girona durant els últims dotze mesos davant de les 14 de l'any anterior, segons el Banc d'Espanya ?Els experts asseguren que l'ajust encara no s'ha completat

05.11.2017 | 07:11
L´adquisició del Popular encara no s´ha traduït en retallades.

L'ajust d'oficines i de personal del sector financer encara no ha acabat. Al contrari, després d'un cert període de calma tot apunta al fet que s'ha tornat a accelerar durant els últims mesos, d'acord amb les últimes dades recopilades pel Banc d'Espanya. Així, en el cas de la província de Girona, entre juny de 2016 i juny de 2017 han desaparegut del mapa fins a 47 sucursals, la qual cosa suposa molt més del triple que en els dotze mesos immediatament anteriors –quan les entitats van clausurar 14 oficines– o entre 2014 i 2015, quan van ser 13.

De fet, cal remuntar-se als anys més durs de la crisi –2012, quan va haver-hi 86 tancaments, o 2011, quan van ser 79– per trobar xifres superiors a les registrades en aquests últims mesos, la qual cosa dona una idea de la intensitat del canvi en què es troba immers el negoci bancari. Cal dir que les 449 oficines que quedaven operatives a la zona a la fi del juny passat són un 41% menys de les que va arribar a haver-hi en funcionament a la província l'any 2007, quan l'economia i la xarxa de sucursals financeres van assolir el seu màxim, i també suposen la xifra més baixa des de l'any 1978, d'acord amb la sèrie històrica que ofereix el supervisor.

En qualsevol cas, Girona no suposa un cas aïllat en el conjunt estatal. Al contrari, l'acceleració de les retallades també es percep a escala nacional, on en els últims dotze mesos les entitats s'han desfet de 2.228 sucursals davant de les 1.390 del període anterior.

La dada resulta encara més significativa si es té en compte que les últimes dues grans operacions que s'han registrat en el sector –l'absorció de BMN per part de Bankia i l'adquisició del Popular per part del Santander– encara no s'han traduït en les habituals retallades de xarxa i de personal que solen acompanyar aquest tipus de moviments, la qual cosa anticipa noves baixades de persiana en els pròxims mesos.

També significa que són les entitats suposadament sanejades les que estan efectuant en aquests moments els principals ajustos, en un clar intent per seguir millorant les seves xifres. «Els bancs espanyols segueixen tenint un problema de rendibilitat. Es mouen en una mitjana del 5% quan el mercat els està exigint entre un 8% i un 10%, per la qual cosa han de seguir retallant les seves despeses», assegura el director adjunt de l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivie) i catedràtic d'Anàlisi Econòmica, Joaquín Maudos, un dels més grans experts en el sistema financer espanyol.

Fa uns mesos ja es va saber que Girona ha estat la tercera província on les entitats bancàries han tancat més oficines. A les comarques gironines, la crisi ha reduït un 41% el nombre d'establiments i ha deixat 60.000 ciutadans de 126 municipis sense cap oficina.


Caiguda del 32%

Un informe per al Grup Cajamar del mateix professor de la Universitat de València Joaquín Maudos remarcava ja al mes d'abril que en conjunt, des de 2008 al 2015, la xarxa d'oficines de les entitats de dipòsit a Espanya ha caigut un 32%, corregint-se d'aquesta forma gran part del desequilibri acumulat en anys anteriors.

Segons l'informe, el 2015 en el 57% dels municipis gironins en els quals hi vivia un 8,3% de la població no hi ha cap oficina bancària. En concret, hi ha 62.225 habitants sense accés a una sucursal bancària en el seu municipi de residència. Són municipis molt petits, ja que encara que representen gairebé dos terços del total, en aquestes poblacions només viu un reduït percentatge de la població gironina.

Si es fan els números en l'àmbit de comunitat autònoma i no tenim en compte les variacions de la població que han tingut lloc de 2008 a 2015, només a Andalusia i Castella-la Manxa ha caigut la població sense accés a una oficina bancària en el seu municipi de residència. En la resta, l'augment més gran d'aquesta població sense accés correspon a Catalunya (67.235 habitants), seguit a certa distància per la Comunitat Valenciana (34.689 habitants).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema