a biomassa, la seva utilització en l'obtenció de noves energies, serà un tema essencial per aconseguir l'objectiu futur fixat per Brussel·les per al 2020: que el 20% de la producció d'energia dins de la Unió Europea (UE) es cobreixi amb energies renovables. I tal és l'objectiu fixat per One Planet Summit.
Excepte petits detalls provocats per problemes, hem començat el nou any plens d'esperança per la magnífica evolució que l'economia espanyola ha tingut al llarg de l'any 2017, aquests resultats es produïen tant en termes de PIB com d'ocupació, comerç exterior, turisme, etc.
Els últims apunts de creació d'ocupació i del turisme en nombre de persones i xifra de despesa ens han portat dades no conegudes fins ara. I algunes de les nostres previsions macroeconòmiques semblen configurar un 2018 que pot ser magnífic si el tema regional no altera la gran confiança internacional sobre l'economia espanyola.
En un article anterior ens referíem a la cimera que ha tingut lloc a París, One Planet Summit, organitzada pel president francès amb el suport del Banc Mundial i de Nacions Unides sobre el canvi climàtic i l'escalfament global. Durant aquells dies es va parlar, nosaltres ho comentarem, del tema de les energies renovables perquè va ser el més tractat en aquella cimera on el carbó, el gas i el petroli van ser considerats com «energies del passat» i on es va fer una aposta forta i clara sobre les energies renovables. Aquí tenim, a Catalunya i a l'Estat, el cas de l'energia hidràulica. Avui voldria referir-me a una altra energia renovable de la qual parlem menys i sobre la qual, personalment, crec, centrem menys la nostra atenció i té una gran importància en algunes comarques catalanes. I dic «nostra» perquè incloc l'escassa atenció que crec es presta tant des de Catalunya, des d'Espanya com des de la Comissió Europea a la biomassa, que forma també part de les alternatives energètiques del moment present. Alguns mitjans ens han recordat a tots que les bioenergies cobreixen en el cas de Suècia 132 dies, ni més ni menys, a l'any de consum energètic. Aquest és el cas màxim. Espanya es troba en aquesta escala de dies de consum coberts per la biomassa en un lloc molt endarrerit -el 24è de la UE, estant Portugal en el 9è lloc- amb tan sols 28 dies, davant d'una mitjana europea de 41 dies i Portugal amb el doble, 58 dies. Sens dubte es pot fer molt més, perquè per sobre de la mitjana europea se situen catorze països de la UE i per sobre dels 100 dies de consum en tenim cinc en lloc destacat: Suècia, Finlàndia, Letònia, Bòsnia i Estònia.
Queda clar que ens queda molt per fer, més tenint en compte que a Catalunya tenim molt on fer. Però ha de quedar clar sobretot que la biomassa serà essencial per aconseguir l'objectiu futur fixat per Brussel·les per al 2020: que el 20% de la producció d'energia dins de la UE es cobreixi amb energies renovables. I tal és l'objectiu fixat per la mateixa Summit.
El president de l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa. (Aebion), Javier Díaz, ens recorda que la bioenergia és la font d'energia renovable més important d'Europa. És cert que a Espanya la biomassa aporta ja avui el 6% de l'energia primària consumida al nostre país havent-se duplicat aquesta producció en els últims quinze anys. I que és un sector que aporta el 0,34 del PIB i genera gairebé 25.000 llocs de treball directes i indirectes. Doncs bé, la meitat d'aquests llocs de treball estan relacionats amb l'aprofitament forestal. És evident que els nostres boscos no són els de Suècia, Finlàndia, etc. Són ben diferents. El nostre bosc mediterrani és més pobre però no se li consagra la dedicació que caldria. Sembla sempre un valor residual de la nostra agricultura. I no hem d'oblidar que avui tenim uns 27,6 milions d'hectàrees forestals, de les quals uns 20 milions, són de propietat privada. I aquests milions d'hectàrees, públiques o privades, generen rendes o costos? La major part d'aquestes muntanyes són avui font de despesa d'ajuntaments i comunitats (prevenció d'incendis, cures forestals, etc.) així com de particulars. I molt poc d'ingressos, perquè ni l'aprofitament de llenyes, resines, pasturatges, caça, etc., generen ingressos que compensin els costos. No obstant això, aquests milions d'hectàrees, constituïdes per zones de muntanya i boscos, haurien complir avui dos objectius: la producció de biocombustibles i sobretot generar ocupació en el medi rural que es despobla, a l'Espanya buida, qüestió aquesta que em preocupa de fa molts anys.
Els nostres boscos ajuden a combatre l'efecte hivernacle i a afavorir una evolució positiva del canvi climàtic. No només hem de conservar-los sinó a més aprofitar-los per biocombustibles, siguin públics o privats. Tots ells exerceixen una funció en benefici de la societat que avui no és remunerada. I estem en presència d'un «capital natural» que ha de ser conservat i potenciat. La nostra societat és una gran consumidora de naturalesa però els propietaris d'aquest capital no reben cap pagament pels seus serveis ambientals i, al meu parer, haurien de rebre un pagament pel carboni que segresten i pels serveis ambientals que presten. Sí, hauria d'haver polítiques públiques de pagaments pels serveis de tals ecosistemes. I això hauria de ser plantejat i defensat en el marc dels objectius de la nova PAC que no només està obligada a concentrar-se en la superfície agrícola útil (SAU) i en els productes, sinó també, i de manera molt especial, en la protecció del medi rural, dels pobles i llogarets, la conservació del medi i, per tant, en els serveis mediambientals i a favor de les nostres superfícies forestals. Per això, la biomassa ha de ser una prioritat enfront del canvi climàtic i de la nova societat, per això la PAC ho hauria de considerar.
