La despesa en habitatge suposa una càrrega gairebé inassumible per al 10 per cent o més de la població a vuit de les quinze comunitats autònomes de l'Estat, i especialment a Madrid, Canàries, Balears, Catalunya i Castella-la Manxa, ja que destinen a aquest apartat almenys el 40 per cent de la renda de la llar.
Això suposa dificultats per accedir a un habitatge digne tant en règim de propietat com de lloguer, en un moment en què l'oferta d'habitatge de protecció oficial també s'ha retallat, i existeix una demanda potencial en aquest àmbit d'1,5 milions de llars, encara que només hi ha uns 400.000 demandants registrats.
Les dificultats per mantenir un habitatge, bé sigui de lloguer o en propietat, s'han incrementat des de l'inici de la crisi econòmica. Mentre el 2007 hi havia un 8,3 per cent de les llars espanyoles que tenien despeses en aquest àmbit del 40% o més dels seus ingressos, el 2016 el percentatge es va elevar fins al 9,5%.
Les despeses en habitatge inclouen el pagament del lloguer o els préstecs hipotecaris, segons el règim de tinença, però també els rebuts d'aigua i de llum, o pagaments com l'assegurança, la quota de la comunitat i d'altres de manteniment i reparacions.
A algunes comunitats, com Madrid, la diferència s'ha disparat en l'última dècada, en passar de tenir el 2006 un 6,6 % de la població en aquesta situació d'ofec per les despeses de l'habitatge a un 14,3% el 2016, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Però també a les Canàries el percentatge de població amb aquestes dificultats per afrontar les despeses de casa seva és superior al 10 per cent, en concret de l'11,5 per cent; així com a les Balears, un 11,1 per cent; a Catalunya, un 10,6 per cent; i a Castella-la Manxa, un 10,3 per cent. A la ciutat autònoma de Ceuta, un 12,1 per cent de la població pateix aquesta càrrega elevada per mantenir el seu habitatge. Encara per sobre de la mitjana estatal i entorn al 10 per cent, se situen també la Comunitat Valenciana, amb un 9,9%; Múrcia, un 9,7 %; i Cantàbria, un 9,5%.
La menor càrrega econòmica en habitatge la tenen els extremenys, amb només un 3,3 per cent de la població que destina a aquest apartat almenys el 40% de la renda disponible total de la llar, seguits d'asturians i castellanolleonencs, amb un 5,3 per cent.
Retrocés en habitatge públic
Mentre s'encareix l'habitatge i cada vegada més gent ha de destinar una part important dels seus ingressos a mantenir-lo, es produeix un retrocés en habitatge públic «sense precedents», segons l'estudi «El parc públic i protegit d'habitatges a Espanya: una anàlisi des del context europeu», de la Fundació Alternatives.
Els autors del document adverteixen que Espanya pot acabar entre els països europeus amb un menor nivell de protecció social en aquest camp i «els més grans índexs d'exclusió residencial».
Encara que l'informe estima que la demanda potencial d'habitatge social a Espanya és actualment d'1,5 milions de llars, en els diferents registres de demandants d'habitatge de les comunitats autònomes la xifra de persones que opten a aquesta mena de residència és d'unes 400.000.
Les comunitats d'Andalusia, Catalunya i el País Basc concentren la meitat d'aquests demandants d'habitatge de protecció oficial, encara que aquest informe no ofereix xifres de la Comunitat de Madrid ni d'Extremadura.
A Madrid, el nombre de sol·licitants és de 3.224, segons dades de la Conselleria d'Habitatge, i el parc d'habitatge públic a la Comunitat és de 23.340. Però cal tenir en compte les xifres deMadrid, en la qual es concentra la majoria de la població, i que té el seu propi registre de sol·licitants.
