Malgrat que la recuperació ha permès situar el PIB i la renda per càpita en nivells més pròxims als que existien abans de la punxada de la bombolla immobiliària, la realitat econòmica és molt diferent de la de 2007.
Deu anys de crisi han suposat un canvi notable en la distribució de la riquesa, amb el desplaçament d'importants grups de població cap a les capes més desfavorides de la societat. La polarització que ha anat en detriment de les famoses classes mitjanes, que sempre s'han considerat el millor símptoma d'una economia sana. Així ho posa de manifest l'estudi Oportunitats d'ocupació i renda a Espanya 2007-2016 que han elaborat els investigadors Carmen Herrero, Antonio Villar i Ángel Soler per a la Fundación Ramón Areces i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
D'aquesta forma, si a l'inici d'aquest període el 20,7% dels residents a Catalunya podien considerar-se com a classe baixa -l'estudi inclou en aquest grup aquells que viuen en llars amb menys de 5.917,7 euros d'ingrés anual per persona-, el 2016 el percentatge s'havia elevat fins al 31,4%.
O, dit d'una altra forma, que la xifra actual de pobres és un 10,7% superior, la qual cosa es tradueix en el fet que unes 630.000 persones han abandonat en aquest temps les classes mitjanes per caure a l'esglaó inferior i han perdut fins a un 5% del seus ingressos mitjans.
Encara que la xifra no deixa de ser escandalosa, la veritat és que l'augment de la pobresa a Catalunya ha estat menor que el registrat a escala estatal, on les persones situades en les capes més desfavorides de la societat han augmentat un 21,9%.
De forma paral·lela, crida l'atenció que al llarg d'aquesta dècada també han disminuït el nombre de catalans que podrien considerar-se de classe alta i que han passat del 18,6% de la població a l'11%, la qual cosa suposa gairebé 700.000 nous «rics» menys, encara que es tracta d'una riquesa relativa perquè l'estudi situa en aquest grup aquells que viuen en llars on els ingressos mitjans per cadascun dels seus membres supera els 26.417 euros anuals.
Com s'apuntava, les grans damnificades són les classes mitjanes, que si el 2007 englobaven el 60,8% dels residents a Catalunya, en l'actualitat només representen el 57,7% del total. Sobre aquest tema, cal destacar que aquest increment de la desigualtat no ha estat el mateix a tota Espanya perquè, si bé l'augment de les capes de pobresa s'ha produït a tot el país, a quatre autonomies -Aragó, La Rioja, País Basc i la Comunitat Valenciana- han registrat també una expansió de les classes privilegiades en aquest temps, la qual cosa indica un major desequilibri.
Els joves, els més afectats
La radiografia social que ofereix l'estudi també deixa una altra conclusió clara. Els joves són els principals damnificats de la desigualtat.
D'acord amb les dades aportades pels investigadors, el percentatge de residents d'entre 16 i 30 anys que viu en llars pobres ha passat del 21,31% al 45,70%, la qual cosa suposa que gairebé la meitat dels joves viu en la pobresa relativa, enfront del 36,49% dels quals tenen entre 31 i 50 anys, o el 35,25% dels qui superen aquesta edat. Encara que el PIB ja està en nivells precrisi, la raó cal buscar-la en la degradació que ha sofert el mercat laboral. Les oportunitats d'aconseguir una millor renda a Catalunya són en l'actualitat fins a un 28% inferiors a les de 2007.
