Eleccions Catalanes

No estiguem mai atemorits, tenim raó

28.09.2015 | 08:49
No estiguem mai atemorits, tenim raó

Honestament, crec que les dades de l'enquesta de TV3 poden canviar, però segurament no massa. Escric sense conèixer les dades de moltes zones urbanes. Hi haurà hagut una convocatòria més bruta que mai, un procés electoral fastigós i també una nit electoral indigna. Res d'això és culpa de "Madrit".

És evident que Mas i la CUP poden assolir una majoria matemàtica de govern. Aquest és, sens dubte, el segon objectiu de Mas. Abans vol ser reelegit president de la Generalitat, tema en que la CUP sempre ha dit, de manera creixent, que hi és contrària. A Mas li serà entre impossible i molt i molt difícil ser res de res. Felicitem-nos-en.

Aquesta qüestió serà crucial, com ho serà seguir de prop l'evolució de la política espanyola, en la perspectiva de les eleccions generals, així com el resultat d'aquestes. Que ningú dubti de que Catalunya és molt més dependent del govern de l'Estat que fa una setmana. Ho juro.
El guanyar unes eleccions -pels pèls i amb una macedònia de sigles- no implica tenir raó. Cal dir-ho "disparant" per elevació. S'ha superar les cridòries que ens imposaren personatges repugnants i sense escrúpols. No es pot repetir el mateix circ.

La frase d'un polític ultradretà francès (Jean Foyer) segons la qual "vosaltres esteu jurídicament errats perquè sou políticament minoritaris" ha passat a ser, a França i arreu, una barbaritat. Però aquí lliga amb la visió del món de Mas, Mònica Terribas i dels falsos juristes de la Generalitat.
S'ha de dir, redir i acreditar que tot el que estem vivim parteix només del desig de Mas de sobreviure políticament. Uns versos d' Espriu ho expressen millor que cap prosa: "A vegades és necessari i forçós/que un home mori per un poble/però mai no ha de morir tot un poble/per un home sol/recorda sempre això, Sepharad./"

Molts, o potser tots, patim una degradació civil, de nom fractura social. Ningú honest no ho pot negar. Precisament les eleccions d'ahir ho van reafirmar. Que ho neguin els mitjans de la cort i diaris moralment bruts però subvencionats se me'n fot. En tinc prou amb saber que Cesare Beccaria i Friedrich Carl Von Savigny em donarien la raó.

Precisament tenir referents forans em porta a tornar a aconsellar que els pares que estiguin preocupats per la presó moral i intel·lectual en que han convertit el nostre país amb la seva TV, la seva ràdio i les seves cabòries, comprin urgentment una antena parabòlica. Cal tenir una finestra per veure el món real i modern. Sense aquesta finestra no podria viure. Serveix per obrir-ne moltes més.

Per la mera voluntat de supervivència d'"un home sol" podem arribar a la nostra mort com poble. El voler cruspir-se una societat per convertir-la en instrument polític personal o sectari sempre ha portat al desastre. Argentina seria millor si no hagués existit Perón i el Perú sense haver tingut a Haya de la Torre. Ho he escrit mantes vegades en comparar aquests dos desastres amb el nostre, a dia d'avui, Artur Mas. Ara haig d'afegir que Cuba seria millor si no hagués existit els dos germans Castro.

Costarà molt sortir de tant de foc i de tantes brases. Per assolir-ho s'han de trobar espais de debat i d'articulació intel·lectual, a partir de demà mateix. Només hem de tenir por d'estar atemorits davant personatges d'enèsim ordre. Tenim raó. Ells no. Però tenen una TV.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema