"??????!!!", escriu Eduard Pagès a la seva pàgina de Facebook. Ho fa un minut després que a les 14.46 de divendres (hora japonesa) tingués lloc l'espantós terratrèmol de quasi 9 graus en l'escala de Richter i que ha devastat el nord-est del país nipó. El significat de les seva primera reacció va ser una expressió japonesa que, més o menys ben traduïda al català seria: "Quina por de terratrèmol!!!".

Aquell fatídic migdia, que coincidia en data amb l'efemèride succeïda a Madrid fa set anys, va enxampar Pagès -nascut a Cassà de la Selva- en unes classes de japonès a l'edifici on té la feina. Treballa a la població costanera de Tamachi, al sud de Tòquio, a 200 quilòmetres de l'epicentre del terratrèmol i a 30 minuts del lloc on viu, Comaba, una ciutat a l'àera sud de la capital japonesa. "Recordo que estava assegut i la professora em va dir: "No notes un terratrèmol?" però jo vaig dir que no fins que al final es va anar fent més gros", comença a relatar. Es trobava en un edifici de quasi 20 plantes i la seva està a la dotzena. "Va ser un terratrèmol gradual, va començar notant-se poc fins que es va fer notar molt". "M'ho vaig agafar amb tranquil·litat-continua Pagès- perquè n'he viscut molts, després em vaig posar al costat de la porta i vaig veure que la gent es movia de costat i sortien de les habitacions fins que vaig anar a la sala principal. En veure que la cosa anava a més vaig tornar amb la professora que, només mirar-li els ulls, vaig notar que allò era seriós".

L'edifici del gironí i els de la zona estan construïts especialment per sortejar els terratrèmols. "Era espectacular veure'ls moure's, com gelatina, però no els va passar res. I això que, un cop va parar el terratrèmol, encara es bellugaven", va dir. Sobre les sensacions que va sentir "no ho sabria descriure -explica- però quan vaig veure que era espantós vaig pensar que si allo es trenca, allà s'acabava tot. Creia que en una situació així pensaria en la família però no tens temps de pensar en res, estàs acollonit, et fa mal el ventre i no saps què fer". Les sacsejades van minvar però recorda com "les rèpliques es van anar succeint".

Tot i estar a la costa, el tsunami no va afectar aquella zona i la gent es va mostrar tranquil·la, allà els problemes van ser tornar a casa. Ell ho va fer a peu durant una hora però a mig camí va parar en un bar espanyol per prendre un vi. "No hi vaig mai però amb el dia que portava vaig tornar content".

El gironí explica l'ambient a la ciutat. "La gent està tranquil·la, resignada, diuen que ens tallaran la llum, que hi haurà problemes d'aigua i per això avui al mercat s'han acabat les existències de moltes coses. Per això nosaltres a casa hem omplert la banyera d'aigua per si l'acabem necessitant", explica. La principal preocupació és ara el perill de les centrals nuclears. "Aquí preocupa molt, no volem que torni a passar un Txernòbil. Crec que volen minimitzar el pànic, mentrestant, estem expectants".

Pagès, que fa quatre anys que viu al Japó, va treballar amb els bombers algun estiu a Catalunya i per això busca ara informació per saber com ajudar els afectats. "Demà a l'oficina en parlaré i a veure què podem fer. Ara hi va l'exèrcit, potser després ens hi podem acostar".

Avui, l'Eduard recorrerà en bicicleta el trajecte a la feina i ho farà amb un pensament al cap. "Sempre hem vist aquestes tragèdies de lluny però aquests dies, i des de divendres especialment, quan miro les notícies dels que viuen al nord em cau la llàgrima. Una sensació que no havia viscut mai, és molt trist, i espero que no es torni a repetir", acaba el cassanenc.