País Valencià: escola trilingüe?

El govern valencià ha proposat un nou model plurilingüe amb dues opcions: repartir el nombre d'àrees en castellà i valencià més una assignatura d'anglès, o que cadascuna de les llengües oficials ocupi un terç de l'ensenyament

 
El president valencià, Francisco Camps
El president valencià, Francisco Camps 

MAITE DUCAJU | VALÈNCIA El sistema educatiu valencià, a partir del curs 2012-13, no s'assemblarà, en absolut, a l'actual. El Partit Popular, que fa 16 anys que governa a la Comunitat Valenciana, considera que és el moment d'imposar el seu model, respectant la legislació orgànica. Amb l'excusa d'implantar l'anglès, l'ensenyament en valencià, que preveu tres programes o línies -que no han arribat a desenvolupar-se en plenitud en els 28 anys de vigència de la Llei d'Ús i Ensenyament-, cedirà hores lectives al castellà i a la llengua estrangera.
En concret, es proposen dues opcions: una, la inicial, reparteix per igual el nombre d'àrees en castellà i en valencià més l'assignatura d'anglès, mentre que l'avançada preveu que cadascuna d'aquestes dues llengües oficials ocupi, com a mínim, un terç dels ensenyaments, i l'altre terç, com a màxim, serà en idioma estranger.
El nou model plurilingüe, encara un projecte de decret i que té el rebuig de tota l'oposició política i educativa perquè suposarà la ?desa?parició de les tres línies existents en aquest moment, dues de les quals han estat creades per potenciar l'ensenyament en valencià, està inspirat en el repartiment a terços dels tres idiomes que ja funciona a Galícia. Entrarà en vigor d'aquí a un curs i s'anirà implantant progressivament, en un període de sis a deu anys, perquè no hi ha professorat suficient format en anglès en el nivell B2 del Marc Comú Europeu.
El que el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, considera "un somni per als que defensem el valencià", perquè "mai no s'hauria pogut pensar que el valencià fos present a la xarxa pública i concertada de tot el territori com a mínim en un 33%, és una cosa que aquests que protesten ni podien somiar", va afirmar. Per a l'oposició és tot el contrari.
El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, portaveu d'una plataforma que aglutina més de vint organitzacions, assegura que les línies en valencià "garanteixen l'aprenentatge d'aquesta llengua, del castellà i de l'anglès", i sosté que "l'únic motiu per suprimir-les és polític, no pedagògic. Igualar en hores valencià i castellà només provocarà alumnes monolingües pel simple motiu que a la societat les dues llengües no tenen la mateixa presència. Eliminar les línies en valencià és condemnar-lo a la desaparició en un termini de 20 anys", va lamentar.

Equilibri i terços
El futur decret preveu regular un programa plurilingüe amb nivells de caràcter progressiu (inicial, avançat) que, suposadament, garantirà la "presència equilibrada en totes les etapes" del valencià i del castellà, i el "respecte del dret de les famílies que els seus fills rebin els primers ensenyaments en la seva llengua habitual". "Aspira", a més a més, a què els pares puguin disposar en qualsevol centre docent de la comunitat, públic o concertat, de l'opció que faci possible que els seus fills estudiïn en valencià, en castellà i, alhora, en una llengua estrangera, preferentment en anglès, i amplia aquests ensenyaments a totes les etapes, des d'infantil a la formació professional -actualment es trenca la continuïtat en valencià en arribar al batxillerat, perquè no s'ofereix a tots els instituts.
El Programa Plurilingüe Inicial preveu la presència equilibrada en el currículum de les àrees, matèries o mòduls (antigues assignatures) no lingüístics amb relació als dos idiomes oficials, així com la presència d'almenys una llengua estrangera (preferentment l'anglès), que s'haurà d'impartir en la llengua de referència.
Per nivells, a infantil, a l'aula s'utilitzarà la llengua materna predominant entre l'alumnat i es garantirà la presència de les dues d'oficials. A primària, de les nou àrees, quatre s'impartiran en castellà (les Matemàtiques, sempre) i quatre en valencià (Coneixement del medi), més les lingüístiques, que seran en el seu propi idioma, i l'anglès. A secundària obligatòria, el repartiment serà similar.
L'avançat es caracteritzarà per la impartició d'almenys una àrea no lingüística en anglès, però els centres ho podran ampliar sempre que no se superi un terç del total de les corresponents a cada ensenyament. En qualsevol cas, l'equilibri proporcionat del valencià i el castellà ha d'estar present. Així, les àrees lingüístiques seran en els seus respectius idiomes, mentre que Coneixement s'ensenyarà en valencià i Matemàtiques en castellà; la resta de matèries s'impartiran en les dues llengües oficials i en anglès, segons determini el consell escolar de cada centre, i tenint en compte els terços.

L'estat actual
Dels 764.972 alumnes que aquest curs 2010-11 han estat matriculats en el sistema educatiu no universitari de la comunitat cursaven estudis en algun dels dos programes en valencià un total de 222.236, el 29,05%; la resta, 542.736 (70,95%) ho feien en línia en castellà o PIP -el 54,2% en zones de predomini lingüístic valencià i el 16,6% en les castellanoparlants-, segons dades de la conselleria d'Educació. Aquestes tres línies, que desapareixeran amb el decret, són: Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV), en què tres de cada deu alumnes estan escolaritzats; el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), amb cinc de cada deu estudiants que s'incorporen progressivament en valencià i tenen, com a mínim, una assignatura en la llengua autòctona; i el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP), en què dos de cada deu nens estudien aquesta llengua només com a assignatura, assenyala en un informe el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STE-PV).
Mentre que el 35,9% de l'alumnat d'infantil s'acull al PEV/PIL, a batxillerat és el 19% i a FP no arriba al 4,6%. Sobre els centres, el 93,09% dels alumnes escolaritzats en valencià són a la xarxa pública; el 6,32% a la concertada i el 0,59% a la privada, segons el Llibre Blanc de l'ensenyament secundari de la UNED.
Aquest curs 2010-11 hi ha hagut 3.634 llocs docents en anglès a tota la comunitat autònoma. A més, hi ha 4.061 docents més habilitats per impartir docència en anglès (7.595 en total), i la conselleria acaba d'anunciar que promocionarà l'aprenentatge d'aquesta llengua entre el professorat perquè pugui impartir el nou model, doblant el nombre de cursos que ja s'imparteixen, amb l'objectiu que en quatre anys al voltant de 20.000 ensenyants del sistema públic i concertat, un terç aproximadament del total, disposin de l'habilitació per impartir matèries en anglès.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya