Estructures d'ETA podrien estar abandonant França per dirigir-se cap a altres països. És una hipòtesi amb la qual treballen les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat després de l'anunci de cessament definitiu de la lluita armada anunciat per ETA el passat 20 d'octubre, en concret les estructures logística militar i l'estructura política, segons la Ser. Entre els destins estudiats per fonts de la lluita antiterrorista estan Noruega per a l'aparell polític i Gran Bretanya, i Itàlia per a l'estructura logística militar.
No hi ha dades del nombre de membres que podrien haver marxat, però existeix la convicció que algun terrorsita ja ha donat el salt i es troba refugiat en un altre país buscant infraestructura per a la resta de membres. L'objectiu és evitar la pressió policial francesa mentre el PP comença a fer passes en alguna direcció. No és la primera vegada que ETA s'amaga en aquests països, i de fet entre les darreres 19 detencions que s'han donat després de l'anunci de cessament definitiu de la lluita armada dues han estat a Gran Bretanya.
Paral·lelament, el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va afirmar a la ciutat marroquina de Tànger que "la lluita contra ETA es mantindrà fins a la seva dissolució incondicional . ETA ho ha de saber".
Després de la inauguració de la primera comissaria conjunta hispano-marroquina al port de Tànger, Fernández Díaz va destacar que ETA "no només no s'ha dissolt, sinó que té membres de la seva organització que van armats i falsifiquen els seus documents", va dir en al·lusió als dos dirigents de la banda terrorista detinguts diumenge a França.
En aquest sentit, l'etarra Oroitz Gurruchaga Gogorza, arrestat al sud de França, es va fer responsable de l'aparell militar d'ETA a mitjan 2010, només un any i mig després de la seva integració oficial a la banda terrorista, ocorreguda el desembre de 2008. Gurruchaga va assumir la direcció de l"aparell militar d'ETA arran dels successius arrestos dels anteriors responsables de l'estructura militar de la banda, fet que demostra la fragilitat i falta d'efectius de l'organització, obligada a fer pujar a terroristes amb escassa experiència.
La Mesa rectifica
Finalment, la Mesa del Congrés va revocar l'autorització que havia donat a Amaiur per organitzar en dependències parlamentàries un acte sobre el cinquè centenari de l'entrada de les tropes del Duc d'Alba a Navarra.
