Bárcenas admet que va blanquejar 10 milions amb l´amnistia fiscal i Hisenda ho nega

El jutge Ruz descobreix comptes de l'extresorer del PP amb un saldo de 4,5 milions d'euros als Estats Units

 
María Dolores de Cospedal va admetre que el cas li causa "indignació".
María Dolores de Cospedal va admetre que el cas li causa "indignació". pérez herrera/efe

MADRID | EFE/DDG L'extresorer i exsenador del PP Luis Bárcenas va regularitzar el 2012 davant Hisenda, mitjançant l'anomenada amnistia fiscal o per una declaració complementària, 10 milions d'euros dels seus comptes a Suïssa, uns diners que va obtenir d'activitats industrials desenvolupades en un país llatinoamericà amb altres socis, va afirmar el seu advocat, Alfonso Trallero. Hores després, Hisenda va negar que ho fes emparant-se en l'amnistia fiscal, i l'advocat va assegurar que potser l'Agència Tributària no ho coneixia perquè la regularització es va fer a través d'una societat i no en nom propi.
Les autoritats suïsses van enviar al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz informació sobre els comptes de Bárcenas a Suïssa, on va arribar a tenir 22 milions, quantitat que, segons el lletrat, va guanyar amb activitats desenvolupades amb socis llatinoamericans.
Segons Trallero, que afirma que Bárcenas ha tingut comptes a Suïssa des de 1988, els seus socis van decidir sortir de l'esmentada activitat el 2009 i l'extresorer del PP es va quedar amb un benefici de 10 milions, que després va regularitzar amb Hisenda l'any 2012,.
"Aquests diners no tenen res a veure amb el PP, Gürtel ni cap activitat il·legal", va indicar l'advocat, qui no va detallar l'empresa de la qual suposadament va obtenir el benefici o si segueix operant, ni el nom dels seus socis per no causar-los "cap mal". Els diners els va obtenir d'"activitats reals i normals", segons l'advocat, que va atribuït a una "estratègia jurídica" de Bárcenas i els seus socis el fet que s'ingressés a l'entitat Dresdner Bank a nom de la fundació panamenya Sinequanon.
Trallero va explicar que Bárcenas porta operant amb bancs suïssos des de 1988 i és client de Dresdner Bank des de 1994. Pel que fa a si el seu client va intentar ocultar els diners del compte a nom de la fundació després de ser imputat en el cas Gürtel, va destacar que en realitat va traspassar els fons a uns altres comptes en el mateix banc. "Si els hagués volgut ocultar els hauria portat a un altre banc", va afegir. Bárcenas va justificar davant el banc suís que els seus ingressos procedien de la venda de "quadres valuosos" que restaurava i del negoci immobiliari, com una promoció de xalets a Vaquèira.
En aquest sentit, una comissió rogatòria encarregada pel jutge Pablo Ruz ha trobat a Nova York comptes a diversos bancs vinculats a l'extresorer del PP amb un saldo de 4,5 milions, després que se l'imputés en el cas Gürtel. Aquests comptes de la ciutat nord-americana estan a nom de dues societats, Brisco SA i Lindmel International, una informació que s'ha obtingut gràcies a una comissió rogatòria encarregada per Ruz.
Per altra banda, l'Agència Tributària va aclarir que Bárcenas no s'ha acollit al procés de regularització fiscal obert el 2012 pel Govern. Així, Hisenda nega que la regularització de la qual parla Trallero s'hagi fet a través de l'amnistia fiscal parcial, si bé no concreta si s'ha produït a través d'una declaració extemporània.
Paral·lelament, els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) van lamentar que ni ells ni els inspectors puguin tenir accés a informació sobre les 31.000 persones que es van acollir al procés de regularització fiscal.
Per part seva, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va demanar al president del Govern, Mariano Rajoy, que "surti i doni una explicació pública" sobre els comptes a Suïssa de l'extresorer del PP. Rubalcaba va manifestar que han passat diverses hores i no s'ha conegut encara "una explicació mínimament coherent per part de cap representant del PP".
En aquesta mateixa línia, la portaveu socialista al Congrés, Soraya Rodríguez, sospita que Rajoy va aprovar l'amnistia fiscal i la reforma del Codi Penal que eximeix de delicte als acollits a aquesta amnistia per "encobrir" Bárcenas, fet pel qual ha registrat al Congrés una petició de compareixença "urgent" del Govern.
El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, va denunciar la "incoherència" i "falta d'ètica" que aplica el PP en jutjar diferent el cas de l'extresorer pdel PP i les informacions de presumpta corrupció que afecten membres de la família Pujol.

Reaccions diferents al PP
Dins del PP hi va haver reaccions molt diferents. Així, la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va dir que els comptes a Suïssa de Bárcenas són "un tema particular" que "no té res a veure" amb el PP, però ha admès que a ella també li causa "indignació", mentre que l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va afirmar que la corrupció la té "indignada" a ella i als altres "polítics honrats". El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va considerar que la Justícia ha d'"investigar amb contundència" els fets.

Enllaços recomanats: Premis cinema