La Mesa del Congrés ha rebutjat aquest dimecres la petició de compareixença del president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, que havia sol·licitat PSOE perquè expliqués la seva militància al PP entre els anys 2008 i 2011 (l'últim quan ja era magistrat del TC). Ho ha fet només amb els vots del PP, que disposa de majoria absoluta a aquest òrgan de govern de la cambra baixa. Els socialistes, amb suport de CiU, volien que Pérez de los Cobos expliqués els motius pels què va amagar aquest fet a la Comissió de Nomenaments del Senat. El PP s'aferra a la nota aprovada per unanimitat pel propi TC que estableix que ser magistrat no és incompatible amb militar a un partit.

Els populars han impedit que la petició de compareixença superi el primer filtre al Congrés, que és el de la Mesa, i no arribi a la Diputació Permanent, que és l'òrgan que es reuneix en període extraordinari. La qüestió ha anat a parar a la Mesa, i no directament a la Diputació, per decisió del president del Congrés, Jesús Posada, que entén que com que no hi ha precedents d'una compareixença d'aquestes característiques calia que primer l'estudiés l'òrgan de govern de la cambra.

D'aquesta manera, la Mesa ha analitzat si té potestat o no per cridar el president del Tribunal Constitucional a la cambra baixa, i ha acabat determinant que no. Segons el seu criteri, malgrat que el Congrés pot cridar el president del Consell General del Poder Judicial, el del Tribunal Suprem i el Fiscal General de l'Estat, no existeix cap regulació perquè ho hagi de fer el president del Tribunal Constitucional.

Els populars addueixen, a més, els mateixos criteris que el TC ja va fer servir per avalar el seu president: que ni la Llei Orgànica del TC ni tampoc la Constitució prohibeixen explícitament a un magistrat del TC tenir militància política. És a dir, que sí que té prohibit formar part de la direcció de cap partit, però no ser militant "de base". És el mateix argument que va fer servir Mariano Rajoy aquesta setmana per expressar el seu suport a la continuïtat de Pérez de los Cobos.

Malgrat que el PP i el propi TC considera que no, la militància del president del TC al PP obre la porta a la recusació, és a dir, a demanar que el magistrat s'aparti del debat de determinades qüestions on es consideri que no hi ha visos d'imparcialitat. El PP ja va fer servir aquesta eina per apartat el magistrat Pérez Tremps, de caire progressista, del debat sobre la sentència de l'Estatut.

La Generalitat de Catalunya ja ha avisat que recusarà l'actual president del Congrés per la seva militància al PP. Ho farà respecte a qüestions que actualment estan sobre la taula del TC, com per exemple la Llei d'Educació o la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya. El portaveu del Govern, Francesc Homs, va qualificar de "curiós" que "una persona que és militant del PP hagi de dirimir sobre qüestions sobre les que el seu partit ha presentat recurs".

Macias demana que s'abstingui de les decisions sobre Catalunya

El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, ha afirmat que a la seva formació li hagués agradat que Pérez de los Cobos comparegués "per dir que s'abstindrà en qualsevol qüestió sobre Catalunya" perquè "lògicament la seva animadversió cap als catalans es pot llegir en un llibre", en referència al llibre "Parva memoria" que va publicar el 2006 en què afirma que "l'única ideologia capaç de provocar malsons és el nacionalisme" i que "els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya".

El PSOE recorda que Pérez de los Cobos va "ocultar" dades rellevants

La portaveu parlamentària del PSOE, Soraya Rodríguez, també ha recordat que el president del Tribunal Constitucional "va ocultar" dades "molt rellevants" per a l'exercici del seu càrrec quan va comparèixer a la Comissió de Nomenaments del Senat -que és qui eñ va designar magistrat-, i ha recordat que la militància de Pérez de los Cobos al PP s'ha conegut arran de la documentació del cas Bárcenas que va rebre l'Audiència Nacional.