El cap de la CIA admet que es van usar tècniques ´abominables´

John Brennan defensa el programa d'interrogatoris realitzat pels serveis d'intel·ligència perquè es va obtenir informació d'utilitat

12.12.2014 | 07:53

El director de la CIA, John Brennan, va defensar ahir la tasca d'aquest serveis d'intel·ligència dels Estats Units després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 i va dir que les tècniques d'interrogatori aplicades als sospitosos de terrorisme eren "legals" en aquell moment.
Brennan va parlar des de la seu de l'Agència d'Intel·ligència nord-americana (CIA) a Langley, a Virgínia, als afores de Washington, per respondre a un informe del Comitè d'Intel·ligència del Senat divulgat aquesta setmana.
Aquest informe, fruit d'una investigació de més de cinc anys, assegura que la CIA va dur a terme pràctiques d'interrogatori "més brutals" i menys efectives del que s'havia admès en els anys posteriors als atacs terroristes l'11 de setembre del 2001. "No hi havia respostes fàcils" davant aquests atemptats, va sostenir Brennan en apuntar, a més, que la CIA "no estava preparada" per posar en marxa un programa de detencions i interrogatoris com el que se li va encomanar.
Hi va haver casos en què agents de la CIA van usar pràctiques "que no havien estat autoritzades" i que van ser "abominables", però la "immensa majoria" dels treballadors de l'agència "van fer el que se'ls va demanar servint així a la nostra nació", va remarcar Brennan en un inusual discurs transmès per les principals televisions.
Segons l'informe del Senat, els mètodes d'interrogatori a sospitosos de terrorisme en els vuit anys posteriors a l'11-S van incloure asfíxies simulades, banys en aigua congelada, privació de son durant més d'una setmana, alimentació i hidratació rectal, així com amenaces de abusos i mor
Molts d'aquests detinguts van facilitar informació d'intel·ligència "útil i valuosa", va afirmar Brennan, però va puntualitzar que és impossible saber si va ser pel fet d'haver estat sotmesos a aquests mètodes d'interrogatori.
Brennan sí va sostenir que informació facilitada per aquests detinguts "va ser usada" en l'operació que va permetre localitzar i acabar amb la vida del llavors líder d'Al-Qaeda, Ossama bin Laden, al Pakistan el 2011, cosa que posa en dubte l'informe del Senat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema