"Els humoristes de tot el món tenim el mateix problema" amb el poder i la religió. "Són conscients que no són ningú, tenen por". Així es referia Georges Wolinski, històric dibuixant de la redacció del Charlie Hebdo, l'any 1998 a Llançà durant el seu discurs d'acceptació del premi internacional d'humor gràfic El Gat Perich.

Pronunciava aquestes paraules molt abans dels primers dibuixos de la revista amb les caricatures de Mahoma del 2006. Wolinski és un dels dotze assassinats dimecres per l'atemptat terrorista a la redacció del setmanari a París.

Amb ell moria també una altra figura del panorama periodístic, el director de la publicació i dibuixant Stéphane Charbonnier, més conegut com a Charb. Tots dos han deixat un llegat gironí. A banda del premi a Wolinski, tant ell com Charb van donar i prestar nombroses obres, sobretot les entregades a LiberPress, l'associació gironina sense ànim de lucre que promou la cultura de la solidaritat.

Qui ho recorda molt bé és un dels seus amics, el president de LiberPress i degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McCragh. Com explica en l'article sota aquestes línies, Wolinski i Charb van regalar els cartells per als premis de l'associació dels anys 2000 i 2002, quan l'entitat només feia un any que havia nascut. I ho van fer de franc. Igual que Wolinski va prestar nombrosos dibuixos originals que es van exposar a Girona.

Aquesta "generositat", que recorda el president de LiberPress, la van copsar també en fer-los costat en els primers passos de l'associació, rebent-los a la redacció de la revista, i fins i tot casa seva.

L'hemeroteca també rescata altres moments dels ara immortals dibuixants. Wolinski rebia el 1998 el premi internacional El Gat Perich d'humor gràfic en la seva tercera edició. L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Llançà i la Confraria Barraca de Sant Honorat, es va fer davant 300 persones i amb nombroses personalitats. El dibuixant va fer un breu discurs referint-se a la gent del gremi que havia conegut arreu del món, persones diferents que tenien en comú els problemes amb el poder i la religió, conscients que no són ningú i amb por. "A tots els països els dibuixants diuen el mateix, jo no sé res, tinc por", deia Wolinski.

Ells la van perdre, la por, i anys més tard, el seu company Charb admetia el risc però preferia "morir dret a viure de genolls". Tot i les dificultats, no es van deixar intimidar i brindaven per la llibertat, com en el dibuix que Wolinski va fer el 1998 per al Museu del Joguet, on un ninot amb una copa diu: "À la santé de mes amis catalans".