Després de diverses setmanes d'incertesa posteriors a les eleccions del 24 de maig, el president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, va decidir intentar agafar el timó del partit, posant-se'n al capdavant, i va portar a terme una profunda remodelació de la seva cúpula per redreçar el rumb i intentar guanyar les eleccions generals. Malgrat els rumors de relleu que es succeïen en els últims dies, Rajoy manté com a secretària general María Dolores de Cospedal i conserva com a vicesecretari de Política Autonòmica i Local Javier Arenas.

A partir d'aquí, hi haurà moltes cares noves i també altres ja conegudes però que des de feia temps apuntaven per a majors responsabilitats. És el cas de Pablo Casado, que assumeix la novament recuperada vicesecretaria de Comunicació i que serà l'encarregat de renovar la política informativa del partit, una de les àrees més qüestionades en les últimes dates.

Jorge Moragas, cap de Gabinet de Rajoy i la seva mà dreta a la Moncloa, serà el cap de campanya del PP, una figura vital en l'escenari electoral que s'acosta a l'horitzó.

Carlos Floriano, fins ara vicesecretari d'Organització i que va ser ovacionat pels seus companys, serà substituït per l'actual president de la Diputació de Zamora, Fernando Martínez Maíllo, mentre que Esteban González Pons, a Estudis i Programes, entregarà el testimoni a Andrea Levy , que ostenta aquest mateix càrrec en el PP català. Es crea a més la vicesecretaria sectorial, que estarà sota responsabilitat de l'exalcalde de Vitòria Javier Maroto. Una nova estructura en la qual el president del PP assumirà més protagonisme.

Davant els seus companys reunits en el Comitè Executiu Nacional, Rajoy es va comprometre a implicar-se "molt més" en la vida del partit en aquesta etapa i va anunciar el seu "ferm propòsit" de presidir les reunions del Comitè de Direcció tots els dilluns, com fa els divendres amb les del Consell de Ministres.

Amb l'objectiu irrenunciable de guanyar les eleccions, Rajoy va establir diverses fites en l'horitzó. Primer, la celebració d'una Conferència Política del PP per als dies 11 i 12 de juliol, en la qual es fixaran les línies bàsiques del programa per a les eleccions generals. Rajoy es va mostrar en contra, això sí, d'avançar a aquest any els congressos autonòmics del partit, com van sol·licitar alguns presidents i dirigents autonòmics, entre ells Esperanza Aguirre.

Una segona fita, que servirà en certa manera com a tret de sortida de la campanya electoral i posada de llarg del seu programa de Govern, serà la presentació dels pressupostos generals de l'Estat per a 2016 abans que acabi setembre al Congrés.

Amb aquest calendari, tot indica que les Corts podrien dissoldre's en els primers dies d'octubre, de manera que les eleccions se celebrarien a finals de novembre, el que ratifica la seva intenció de no avançar els comicis.

El repte del 27-S

Però abans d'aquesta convocatòria electoral per a les generals, Rajoy reconeix un altre important repte a l'horitzó, les eleccions autonòmiques a Catalunya del 27 de setembre, plantejades pels nacionalistes com un plebiscit per a la independència

Un cop superat aquest escull, Rajoy posa la vista ja en les eleccions generals, en les quals va advertir dels riscos que triomfi el "front anti-PP", en el qual el PSOE és "esclau de la seva debilitat i dels seus socis" en ajuntaments i comunitats autònomes.

Per al president del Govern, la deriva dels socialistes deixa el PP com l'únic garant de l'estabilitat "davant l'aventura", del seny "davant de la misèria" i de la concòrdia "davant l'odi com a argument polític". Per això, va instar els seus companys a treballar sense descans per recuperar la confiança dels ciutadans que el 24-M van votar el PP "protestant", dels que "han prestat el seu vot" a altres candidatures, i dels que mai han votat al PP però han d'adonar-se que és "l'opció que convé a Espanya".

"No cal imaginar l'escenari que s'obriria a Espanya si arriba al Govern el front anti-PP que els socialistes han portat als ajuntaments", va avisar, tot afegint que és el moment de destacar "més que mai" les senyes d'identitat del PP per atreure el vot dels ciutadans.

I això, en la convicció que la majoria dels suports que ha perdut el PP en els recents comicis no s'han anat a altres formacions com Ciutadans, sinó directament a l'abstenció. "En els propers mesos tots hem de sortir més, parlar més, explicar-nos i relacionar-nos molt més amb tots els espanyols, amb humilitat, amb senzillesa, però també amb la ferma defensa de les nostres conviccions", va reclamar.