Les diferències racials sobreviuen als EUA

Malgrat els avenços en drets civils, encara perviuen greus desequilibris als Estats Units

08.07.2015 | 09:26

El recent atemptat en una església de Charleston ha posat en relleu que persisteixen les diferències econòmiques entre els blancs i els negres als EUA. Poc ha canviat en les desigualtats econòmiques i socials entre blancs i negres.

El recent atac racista a una església de la ciutat de Charleston, amb nou ciutadans negres assassinats, ha tornat a posar en relleu les tensions racials que perviuen en els Estats Units. De fet, l'autor de la matança, un jove supremacista blanc anomenat Dylann Roof, va declarar precisament que la seva intenció era provocar una guerra racial. Martin Luther King hauria complert 68 anys el passat 15 de gener i, coincidint amb aquest aniversari del naixement de l'activista pels drets de la minoria negra als EUA, el Centre d'Estudis Brookings va publicar un informe sobre com els avenços en matèria de drets polítics no han tingut la seva rèplica en la realitat socioeconòmica del país nord-americà.

Els EUA segueix sent un país ple de contrastos en què el color de la pell juga desgraciadament un important paper en la societat. Els casos de violència policial que han aparegut des del 2014 han posat aquesta problemàtica al centre del debat. Brookings exposa amb les següents cinc dades les diferències que segueixen separant avui dia a blancs i negres.

Consolidació de la pobresa

La mobilitat social és molt més difícil d'aconseguir entre la comunitat afroamericana amb escassos recursos, un 51% del total, que entre els blancs del mateix escalafó social, un 23%. Més de la meitat dels negres nord-americans que van néixer en famílies pobres continuaran en aquesta situació econòmica deprimida, mentre que només una quarta part dels blancs amb escassos recursos es mantenen en el mateix estrat econòmic quan arriben 40 anys.

Classes baixes

No solament és més difícil ascendir socialment per a un afroamericà, sinó que estadísticament és més probable descendir en l'escala social, comparat amb un nord-americà de raça blanca. Així, set de cada deu afroamericans nascuts en una família de classe mitjana és probable que formi una família que es trobi en un esglaó econòmic inferior. Entre la ciutadania blanca, un 34% de la classe mitjana baixa a classe baixa en complir 40 anys.

Menys riquesa

El 2013, el nivell de riquesa de les famílies blanques se situava en 141.900 dòlars a l'any, més de 122.000 euros, mentre que les llars afroamericans gaudien de mitjana d'uns 11.000 dòlars de renda, menys de 10.000 euros anuals. La diferència entre llars s'ha agreujat substancialment durant els anys de la crisi econòmica. De fet, entre les famílies afroamericanes la renda mitjana s'ha reduït gairebé a la meitat.

Menys riquesa

Pel que fa a la situació de la infància, els menors de raça negra són més propensos a ser criats en el si d'una llar monoparental que els nens de raça blanca. L'informe revela que gairebé el 60% de les llars amb un sol adult a càrrec són de raça negra, mentre que les llars blanques monoparentals representen un 25%. L'estructura familiar es considera un important valor al posterior èxit del menor en les diferents etapes de la seva trajectòria vital.

Segregació escolar

Malgrat els avenços en drets polítics, l'educació continua sent la gran assignatura pendent en matèria d'igualtat racial als Estats Units. L'escola pública resulta un insultant exemple de segregació racial, ja que els centres públics de més alta qualitat coincideixen amb els barris de classe mitjana-alta i de raça blanca, mentre que moltes escoles públiques situades en barris eminentment negres acaben sent els col·legis més ineficients de la zona alhora que els més conflictius. La qualitat de les escoles repercuteix en l'actuació escolar del nen i en els índexs de fracàs escolar. En termes acadèmics, els estudiants blancs arriben a un 60% en els exàmens estatals, mentre que els menors afroamericans registren un pobre 36%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema