Grècia aprova el pla per als creditors que inclou reformes proposades per Brussel·les

La Unió Europea espera idees gregues que reforcin confiança i facilitin un acord aquest cap de setmana

10.07.2015 | 00:00
Tornen les cues de jubilats en oficines bancàries

El Consell de Ministres de Grècia enviar ahir a la nit als seus socis el pla del qual dependrà si finalment hi ha o no un acord amb els creditors. Mentre l'executiu estava reunit, el país viviva la seva onzena jornada de corralito i els problemes s'aguditzen.
La proposta no va ser filtrada als mitjans, però, segons el portal econòmic Naftemporikí, seria una barreja del plec inicial de 47 pàgines de mesures plantejades per Atenes i les últimes reformes publicades per la Comissió Europea (CE) just després de la convocatòria del referèndum.

Pensions i IVA
D'acord amb aquestes fonts, en el tema de les pensions Grècia manté la seva última concessió d'avançar a octubre el pla escalonat d'eliminar les prejubilacions.
Les institucions havien demanat que es comencessin a eliminar al juliol, la qual cosa Atenes va rebutjar amb l'argument que hi ha moltes persones amb drets adquirits.
Respecte a l'IVA, accepta l'última proposta de la CE, que ja s'havia apropat a les posicions gregues. Preveu un IVA del 6,5% per a medicaments, llibres i teatre; un 13% per a aliments bàsics i frescos, hotels, energia i aigua, i un 23% per a la resta, inclosos els restaurants als quals actualment s'aplica el 13%.
Les illes del mar Egeu continuarien tenint un descompte del 30 per cent sobre les tarifes de l'IVA.
A més, recull una pujada del 26% al 28% de l'impost empresarial (el Govern volia incrementar-lo al 29 %), mentre que l'impost de luxe passa del 10 % al 13 %.
Com a mesura de suport a les pimes i els autònoms, proposa elevar de 10.000 a 25.000 euros el llindar d'ingressos exempt de l'IVA.
Perquè aquest acord pugui progressar en les files del partit esquerrà Syriza, al Govern, és essencial que faci esment a la reestructuració del deute, com han insistit repetidament diversos diputats.
Aquesta qüestió va entrar ahir en el debat europeu i s'ha notat un canvi de to entre els representants de les institucions, formades per la CE, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), així com als països de l'euro.
El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va reiterar que una quitança és impossible, però va parlar d'una «reconfiguració» del deute, mentre que la cancellera alemanya, Angela Merkel, va expressar el seu rebuig a una quitança «clàssica».
De la seva banda, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va subratllar que «unes propostes realistes d'Atenes necessiten anar acompanyades d'unes propostes realistes dels creditors sobre sostenibilitat del deute, per crear una situació en la qual tothom guanyi».
El rescat sol·licitat per Atenes al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) abasta un període de tres anys i la seva quantia s'elevaria a 50.000 milions d'euros, segons els mitjans grecs, basant-se en el càlcul efectuat per l'FMI de les necessitats de Grècia fins a 2018.

Suport de França
Segons la premsa local, el Govern va elaborar aquesta la carta de sol·licitud del rescat amb ajuda de l'Executiu de França, en concret del representant d'aquest país en el Grup de Treball de l'Euro, per garantir que les propostes compleixen amb les especificacions sol·licitades pels socis i assegurar així que no seria rebutjada.
Al tancament d'aquesta edició, les institucions europees i els països de la zona de l'euro esperaven que les propostes de Grècia reforcin la confiança entre ambdues parts i facilitin aconseguir un acord aquest cap de setmana.

Camí de la reconciliació
Els socis de Grècia esperen que amb aquestes mesures, ja aprovades pel Govern d'Alexis Tsipras però encara no fetes públiques, el país faci un pas endavant que permeti reconciliar postures.
Del calat de les propostes, també depèn que es reforci la «confiança» dels socis cap al país, que ha quedat molt malmesa, van indicar fonts comunitàries.
En concret, l'expiració del segon rescat a Grècia sense aconseguir abans un acord després de mesos de negociacions, que Atenes no pagués els 1.600 milions d'euros que havia d'abonar al Fons Monetari Internacional (FMI) abans de l'1 de juliol i la convocatòria del referèndum celebrat diumenge passat, han propiciat un allunyament palès entre els socis.
Països com Estònia i Eslovàquia han endurit les seves posicions en les últimes setmanes, mentre que França es manté com un dels països més conciliadors i que més aposta per tancar un acord amb Grècia que asseguri la seva permanència en l'euro.
En qualsevol cas, la ruptura de l'eurozona ha deixat de ser un tabú i ningú s'atreveix a descartar-la obertament.

Els propers passos
S'espera que les mesures siguin analitzades avui divendres, amb l'objectiu que siguin discutides dissabte al matí pel Grup de Treball de l'Euro i després pels ministres d'Economia i Finances de l'eurozona, que es reuneixen a Brussel·les.
Diumenge, els caps d'Estat i de Govern de l'eurozona estan convocats a una cimera, a la qual després s'incoroporaran tots els països de la UE, inclosos els que no tenen l'euro com a moneda, amb l'objectiu de resoldre la qüestió grega en un sentit o un altre.
En paral·lel a l'anàlisi de les mesures, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu realitzen un estudi de la situació de l'economia grega dins del procés per concedir a Grècia un tercer rescat. Entre les qüestions que la CE i el BCE analitzaran s'inclou la sostenibilitat del deute públic del país, punt en el qual participarà l'FMI.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema