Els líders de l'eurozona han esquivat l'abisme de la sortida de Grècia de l'euro i que això arrossegués la resta de l'eurozona a un terreny desconegut amb un acord unànime, aconseguit després d'unes maratonianes i difícils negociacions, en les quals s'han imposat a Atenes condicionis draconianes.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va anunciar que els líders de l'eurozona havien aconseguit «un acord unànime» per iniciar les negociacions per al tercer rescat en favor de Grècia, de manera que estan «preparats per començar la negociacions de portar un programa al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), el que en altres paraules significa continuar el suport a Grècia».

Això comporta l'autorització immediata per part de diversos parlaments dels dinou, entre ells el d'Atenes, on el primer ministre, Alexis Tsipras, es trobarà amb grans dificultats, ja que el pacte aconseguit supera el rebutjat fa una setmana en el referèndum.

Tsipras va afirmar que el seu Govern va lliurar una «batalla dura» durant sis mesos, «va lluitar fins al final en favor d'un acord que permetrà al país recuperar-se» i va admetre que haurà d'afrontar dilemes i fer concessions difícils per evitar l'aplicació dels plans d'alguns cercles ultraconservadors europeus».

«Aconseguim guanyar la reestructuració del deute i un finançament segur a mitjà termini», va subratllar el líder grec, que ha hagut de comprometre's a acceptar novament la tutela de les institucions (Comissió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional).

El Parlament grec haurà d'adoptar abans del dimecres una sèrie de mesures prioritàries relacionades, entre altres coses, amb el sistema de pensions, la fiscalitat i l'oficina d'estadística, per poder donar a la resta de parlaments nacionals el mandat per votar.

L'acord suposa l'entrada en vigor immediata de reformes de calat per al país, i en definitiva sotmetre's a una tutela de les institucions que supera amb escreix la dels dos anteriors programes de rescat.

S'ha acordat, a més, que l'FMI estigui present en el futur rescat a Grècia i que s'engegarà un fons fiduciari a través del qual es privatitzaran actius públics hel·lens, que estarà finalment a Atenes, i que el 50 % dels seus ingressos s'utilitzub per recapitalizar la banca, i de l'altre percentatge restant, per parts iguals es destinarà a estimular inversions i pagar el deute.

Les negociacions han suposat també un xoc de posicions de l'eix franc-alemany, ja que s'ha evidenciat les seves diferents concepcions del projecte europeu.

La canceller d'Alemanya, Angela Merkel, que va pressionar a Atenes més enllà del que es podia esperar, va assegurar que aquest acord té més avantatges que inconvenients i que les exigències a Grècia van en línia amb les quals es van exigir a Espanya o Portugal a canvi dels seus programes d'ajuda.

Per la seva banda, el president de França, François Hollande, va considerar que amb aquest pacte «la sobirania grega s'ha preservat».

Al seu judici França ha sabut pensar en Europa i no solament en els seus interessos nacionals, per la qual cosa va destacar que «si l'eurozona solament hagués escoltat una veu (la del bloc més dur amb Atenes i liderat per Berlín), potser hauria acabat amb la sortida de Grècia de l'euro».

«L'objectiu era aconseguir un acord que permetés a Grècia quedar-se en l'eurozona», va assenyalar Hollande, que va afegir que «hi ha hagut acord. Grècia es queda en l'euro. Europa ha guanyat», va apuntar.