El flux de refugiats a Alemanya es va mantenir ahir molt present, la qual cosa va provocar que durant el cap de setmana s'assolís la xifra de 13.000 nous peticionaris d'asil. Aquesta situació va desfermar el debat polític sobre la decisió de la cancellera Angela Merkel d'obrir les portes del país davant la crisi que es vivia a Hongria.
Bona part de les crítiques arribaven provinents de la Unió Socialcristiana (CSU), partit germà de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i que governa amb majoria absoluta a Baviera, l'estat més afectat per l'allau de refugiats. En aquest sentit, el secretari general de la formació, Andreas Scheuer, va dir que dins de la cúpula del partit hi ha unanimitat en què ha estat una decisió equivocada. "Alemanya no pot resoldre en solitari els problemes de migració d'aquest món", va dir Scheuer, que va rebre el suport del primer ministre bavarès, Horst Seehofer: "A llarg termini no podem rebre a Alemanya a tots els refugiats, que haurien de repartir-se entre els 28 països membres de la Unió Europea".
Tot i la crítiques rebudes, el govern bavarès va celebrar la predisposició de la població a l'hora d'ajudar, encara que sense deixar de reclamar una solució europea per a la crisi, i va assumir el repte logístic que representa el flux de refugiats evitant que es produís un caos que molts temien. De moment, moltes vegades sembla que s'instauri l'eufòria pel fet que el país hagi assumit el repte, però també hi ha temors que el flux de refugiats faci ressorgir temors que puguin ser aprofitats per grups d'ultradreta.
El dissabte passat van arribar 8.000 refugiats, mentre que ahir, fins a tres de la tarda, van ser prop de 5.000 els que van accedir a Munic, capital de Baviera. La meitat dels refugiats que van arribar a la ciutat es repartiran en d'altres estats d'Alemanya, mentre que la resta romandrà de moment a Baviera.
L'estació de Munic és on arriben la majoria dels trens, el que fa que les autoritats de la capital bavaresa s'hagin vist obligades a reaccionar ràpidament per acollir els nouvinguts.
Tranquil·litat a Budapest
Més calma hi havia ahir a l'estació de Keleti de Budapest, on en els últims dies hi han passat milers de refugiats de l'Orient Mitjà camí cap al somni europeu d'una vida sense guerres ni misèria. Així doncs, unes 1.500 persones, la majoria procedents de Síria i l'Iraq, van abandonar ahir la capital magiar amb destinació a Àustria, país des del qual la immensa majoria vol continuar el seu èxode cap a l'Europa més rica, principalment Alemanya. Aquesta esdevé una xifra molt per sota de l'allau viscuda en els últims dies, quan diversos milers de refugiats van partir, alguns fins i tot a peu, animats per l'anunci que Àustria i Alemanya permetrien l'entrada a tota persona que hi arribés.
No obstant això, aquesta política ha durat poc. Àustria va anunciar ahir que els controls tornaran i que l'obertura total de fronteres ha estat només una resposta a una situació d'emergència. "Pas a pas, hem de tornar des d'una mesura d'emergència a una normalitat que sigui conforme a la llei i digna per a les persones", va assenyalar el canceller austríac, Werner Faymann.
