Espanya crearà de forma immediata dues missions d'enllaç que s'enviaran a Itàlia i Grècia, amb suport de les ambaixades i oficines consulars d'ambdós països, per treballar amb funcionaris locals i definir els perfils dels refugiats que vulguin arribar a Espanya aconseguint així una millor acollida. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar aquest acord en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, tot assegurant que Itàlia i Grècia tenen la tasca d'organitzar les primeres mesures d'identificació, documentació i transport dels refugiats que arriben a aquests països. Per això Espanya enviarà aquestes missions d'enllaç per treballar in situ amb els funcionaris italians i grecs en la definició de perfils que permeti «una major acollida i integració en cada estat membre», va afirmar la vicepresidenta. També va apuntar que s'està coordinant el treball amb les organitzacions no governamentals a les zones per accelerar els tràmits que permetin aquesta definició de perfils. efe/ddg madrid

Una Croàcia desbordada va començar a enviar en autobusos i trens centenars de refugiats a la frontera hongaresa, des d'on podrien seguir camí a Àustria, en un altre episodi que mostra la manca d'una estratègia europea davant la major crisi migratòria del continent en set dècades. Amb l'arribada d'uns 17.000 refugiats en tot just 72 hores, el primer ministre croat, Zoran Milanovic, va assegurar que el seu país, de 4,2 milions d'habitants ja no pot fer front a aquesta situació i va parlar d'un «pla B», que ha consistit en enviar-los a la veïna Hongria perquè des d'allà puguin intentar arribar a Àustria.

Milanovic -que ahir va parlar per telèfon sobre el tema amb la cancellera alemanya, Angela Merkel- va indicar que Croàcia està al límit de les seves possibilitats i ja no pot registrar més gent aplicant les normes de la Unió Europea (UE) sobre asil. «A partir d'ara aplicarem altres mètodes, ja no podem acceptar aquest pes mentre els altres miren cap a una altra banda», va manifestar el líder socialdemòcrata.

L'anomenada ruta migratòria dels Balcans va canviar de rumb després que Hongria tanqués físicament i legal la seva frontera amb Sèrbia dimarts i milers de persones es dirigissin a Croàcia per seguir el seu viatge cap a Europa Occidental.

Croàcia va tancar set dels seus vuit passos fronterers amb Sèrbia després de l'arribada d'una onada de refugiats dijous i es va produir una estampida i escenes de caos pel desig de pujar a autobusos i trens. El tancament dels passos oficials no ha impedit que continués l'arribada de refugiats a través de camps i conreus situats a la frontera entre Sèrbia i Croàcia.

Sèrbia, país al qual arriben els refugiats des de Macedònia, va protestar per la decisió del tancament de fronteres de Croàcia, que per part seva va criticar que Eslovènia els retornés els migrants que arribaven al seu límit. I Hongria, que ja ha començat a aixecar una tanca a 41 quilòmetres de la seva frontera amb Croàcia, va censurar que les autoritats de Zagreb els enviés els refugiats a la seva frontera.

Enmig d'aquest intercanvi d'acusacions mútues es troben atrapats els refugiats procedents de zones de conflicte com Síria, l'Iraq i l'Afganistan. Centenars de refugiats van pujar a desenes d'autobusos disposats a la ciutat croata d'Osijek i en un campament de Beli Manastir, prop de Sèrbia, encara que, en lloc d'arribar a Zagreb, com creien, van acabar al pas fronterer hongarès de Beremend.

El Parlament macedoni va aprovar estendre fins al juny de 2016 l'estat d'emergència a les fronteres amb Grècia i Sèrbia per aturar l'allau de refugiats. La mesura va ser instaurada el 19 d'agost passat, en principi per un període d'un mes, després que centenars de refugiats i migrants entressin al país des de Grècia, el que va causar tensió a les regions frontereres.

La Unió Europea (UE) va registrar 210.000 sol·licituds d'asil noves al segon trimestre del 2015, un 85% més que en el mateix període de l'any passat, i un 15% més que en els tres mesos precedents, va explicar l'Eurostat. Alemanya va ser l'Estat membre que més sol·licituds d'asil noves va rebre (80.900, el 38% del total de la UE).