L

'escàndol de corrupció a l'ONU destapat per les autoritats nord-americanes torna a posar en dubte una organització que havia promès extremar la transparència per evitar que es repetissin els excessos del passat. John Ashe, diplomàtic d'Antigua i Barbuda i expresident de l'Assemblea General de les Nacions Unides, va ser detingut dimarts a Nova York acusat d'acceptar suborns d'empresaris xinesos.

La gravetat del cas -es parla de pagaments de més d'un milió de dòlars a canvi de favors- i el perfil del protagonista -Ashe va ser una de les principals cares de l'ONU entre 2013 i 2014- suposen un cop dur per a l'organització.

Si es confirma l'escàndol, aquest suposaria "un atac al cor de la integritat de les Nacions Unides", tal com va reconèixer l'actual president de l'Assemblea, Mogens Lykketoft. El fiscal federal encarregat del cas, el mediàtic Pret Bharara, va anar més enllà i va assegurar que si les acusacions són certes es confirmaria que "el càncer de la corrupció que afecta massa governs locals i estatals infecta també les Nacions Unides".

El precedent

La sospita, però, no és una cosa nova per a l'ONU, que precisament fa una dècada es va enfrontar a un dels seus pitjors escàndols. Llavors, una investigació va revelar que diversos funcionaris de les Nacions Unides estaven implicats en casos de frau en el programa humanitari per a l'Iraq Petroli per Aliments, el major gestionat fins llavors per l'organització, i que havia mogut uns 67.000 milions de dòlars.

Aquell cop, que va marcar el 60 aniversari de l'organització i va danyar molt la seva reputació, va impulsar importants reformes per reforçar la transparència i el control. La lluita contra la corrupció consta fins i tot com una de les prioritats dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, la gran agenda global aprovada fa tot just uns dies pels líders internacionals a la seu de les Nacions Unides.

Ara, quan l'ONU celebra els seus 70 anys, aquest nou cas amenaça de convertir-se en un nou maldecap per a un organisme que, com va dr Lykketoft, hauria de demostrar els "estàndards més alts".

Les notícies sobre Ashe posen en qüestió no només el funcionament de l'organització, sinó l'elecció dels seus líders, precisament en un moment en el qual nombroses veus demanen més llum sobre el procés de selecció del pròxim secretari general.

En el cas del president de l'Assemblea General, un càrrec que trien els 193 Estats membres i que té un paper principalment de representació, qüestiona a més l'escàs control que la mateixa ONU té sobre aquesta importantíssima figura.