Un atemptat perpetrat contra una manifestació per la pau a Ankara va causar almenys 86 morts i 186 ferits, entre ells 28 de greus. Dues explosions gairebé simultànies causades per terroristes suïcides van convertir una marxa per la pau en un escenari de guerra al centre d'Ankara.
Milers de persones s'estaven aplegant davant l'estació de trens de la capital turca, el lloc habitual per iniciar manifestacions en aquesta ciutat. Enmig de càntics, balls i bromes en un assolellat matí de dissabte dos potents explosions successives van desencadenar el pànic entre els congregats, inclosos nombrosos periodistes.
Les detonacions van ser tan fortes que van fer esclatar les gruixudes finestres de l'edifici ferroviari i, en segons, centenars de persones van quedar esquitxades per una pluja de restes de cossos humans.
De les dues bombes, una va ser detonada enmig d'un grup de ciutadans sense identificació política, i l'altra, propera a un punt on onejaven banderes i pancartes de l'HDP, el partit de l'esquerra kurda, i de diverses agrupacions marxistes. Ningú ha reivindicat fins ara l'autoria de l'atemptat, el més sagnant succeït aquest any al país eurasiàtic.
El president de Turquia, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, va condemnar l'atemptat suïcida perpetrat a Ankara i el va comparar amb els atacs de la guerrilla kurda contra soldats i policies turcs.
Va qualificar l'atemptat com un "abominable atac contra la unitat i la convivència", però va afegir que "no es diferencia en res dels actes de terror contra ciutadans innocents, funcionaris, policies i soldats", en referència als atacs de l'il·legal Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK). "Estem en contra de tot tipus de terror i d'organització terrorista; hi hem d'estar en contra tots units", va afirmar el president turc.
En canvi, el partit de l'esquerra prokurda HDP va destacar la semblança d'aquest atemptat amb la bomba col·locada en un míting d'aquest partit a Diyarbakir, dos dies abans de les eleccions del 7 de juny, i amb la massacre de Suruc el 20 de juliol. En aquest atemptat, un jove gihadista turc probablement entrenat per l'Estat Islàmic (EI) es va immolar en una assemblea d'activistes de l'esquerra prokurda, fet que va provocar la mort de 34 persones.
Les condemnes internacionals per l'atemptat a Ankara es van succeir durant tota la jornada. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va condemnar l'atemptat terrorista i va reiterar la unitat dels aliats de l'Aliança Atlàntica davant de la xacra del terrorisme.
Petició d'unitat
"Els turcs i totes les forces polítiques han de romandre units contra els terroristes i contra tots aquells que intenten desestabilitzar el país, que afronta moltes amenaces", van assenyalar la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, i el comissari europeu de Política de Veïnatge i Negociacions d'Ampliació, Johannes Hahn, en una declaració conjunta.
Rússia va condemnar enèrgicament l'atemptat i va fer una crida a deixar de banda els interessos conjunturals per unir esforços en la lluita contra el terrorisme.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va expressar el seu condol al primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, després dels atemptats "especialment covards dirigits contra els drets civils, la democràcia i la pau".
