Un immigrant afganès va morir d'un tret al límit entre Bulgària i Turquia, a la regió de Sredets, en produir-se un altercat amb guàrdies de frontera búlgars. El primer ministre de Bulgària, Boyko Borisov, va conèixer els fets mentre participava en la cimera de la Unió Europea a Brussel·les i va abandonar immediatament la reunió.
Pel que sembla, la víctima formava part d'un gran grup d'immigrants que intentaven entrar a Bulgària. Una patrulla de la policia fronterera búlgara va arrestar 48 afganesos que no van obeir les seves ordres de retrocedir. S'ha obert una investigació i, de moment, es consideren dues hipòtesis: que la víctima anés armada i que els guàrdies fronterers responguessin a un tiroteig, o bé que els guàrdies disparessin a l'aire i una de les bales matés l'home.
Paral·lelament, el Govern d'Hongria va anunciar que, a partir de mitjanit d'ahir, mantindrà tancada la frontera amb Croàcia, per on passen cada dia milers de refugiats camí d'Alemanya, i aplicarà controls estrictes per determinar qui té dret a asil polític. Hongria va tancar fa un mes també la frontera amb Sèrbia, on el ritme d'entrades d'emigrants ha caigut de xifres de 10.000 diaris a tot just 200.
"Esperem aconseguir els mateixos resultats", va assegurar el ministre d'Exteriors, Péter Szíjjártó, en anunciar la mesura, encara que va afegir que "aquesta és la segona millor solució", ja que la primera hauria estat que la Unió Europea (UE) defensés la frontera entre Grècia i Turquia, per on entren la majoria de refugiats.
El ministre va explicar que la decisió d'Hongria, que va començar a construir aquesta tanca al setembre, respon al fet que "a la cimera de dijous de la UE no es va decidir sobre la defensa conjunta de les fronteres de Grècia".
En aquest sentit, Turquia va negar que hi hagi ja un acord amb la Unió Europea perquè aquest país contingui el flux de refugiats cap a territori comunitari i va afirmar que encara es treballa en un document que haurà d'incloure la liberalització de visats per als ciutadans turcs. El ministre d'Exteriors, Feridun Sinirlioglu, va assenyalar que el pla d'acció que es va anunciar dijous per la Comissió Europea és encara un esborrany que ha de prendre la seva forma definitiva.
Tres mil milions
Segons aquest acord, Turquia rebria 3.000 milions d'euros d'ajuda dels països de la UE i aconseguiria que es negociés sobre la liberalització dels visats per als seus ciutadans, així com per desbloquejar les negociacions d'accés al club comunitari. A canvi, el país eurasiàtic enfortiria els controls fronterers i acolliria de tornada els refugiats que enviï la UE.
Sinirlioglu va insistir que qualsevol quantitat econòmica que s'acordi no sortirà del fons ja creat per a Turquia, i alhora va explicar que la nova xifra "no serà tan poc important com el que havien proposat fins ara".
