El primer ministre britànic, David Cameron, va apel·lar a la seguretat nacional per demanar als diputats que donin llum verda als bombardejos contra l'Estat Islàmic (EI) a Síria per poder "colpejar el cor" d'aquesta organització terrorista. El cap del Govern va donar a conèixer una àmplia estratègia, política i militar, per combatre l'amenaça de l'EI després dels atemptats de París, i va defensar que el seu pla és "assolible", tot i que necessitarà "paciència i perseverança".

"Si no és ara, quan?", va preguntar Cameron als diputats a la Cambra dels Comuns, després de remetre al Comitè d'Exteriors del Parlament un pla de 36 pàgines destinat a derrotar el grup terrorista alhora que es treballa per donar suport a una transició política a Síria que acabi amb la violència civil. En la seva extensa declaració, el primer ministre va argumentar que hi ha una justificació legal per ampliar els bombardejos britànics contra l'EI a l'Iraq i a Síria, per raons de seguretat nacional i pel vot en el Consell de Seguretat de l'ONU de la setmana passada a favor que els seus membres combatin els gihadistes.

Cameron va reconèixer que els atacs aeris no destruiran l'EI, però va assegurar que ajudaran a disminuir la seva capacitat logística i seran part vital de l'estratègia contra l'organització.

El líder conservador busca convèncer els diputats perquè donin suport als bombardejos a Síria, encara que només demanarà la votació si està segur de guanyar-la perquè considera que una derrota serà un "cop de publicitat" per als seguidors de l'EI. "L'assessorament militar i la recomanació diplomàtica i de seguretat diuen que els riscos d'una falta d'acció són més alts", va explicar Cameron, els arguments del qual van ser rebuts amb cautela pel Partit Laborista, primer de l'oposició. El líder laborista, Jeremy Corbyn, més partidari d'una solució política a Síria, va preguntar si els bombardejos podrien suposar "conseqüències".