La líder de l'ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, va assegurar que la victòria del seu partit a la primera volta de les eleccions regionals franceses, en què la seva formació va quedar al capdavant en sis de les tretze regions, constitueix «la revolta del poble contra les elits». Els ciutadans, segons va explicar, «no suporten ja el menyspreu d'una classe política que durant anys ha defensat els seus interessos» i no els de la població. Le Pen va considerar que aquest resultat, obtingut «malgrat les injúries» llançades contra la seva agrupació, no és una sorpresa, sinó que és fruit d'«una llarga progressió», i la constatació d'«un moviment que s'implanta». «Provar el FN, és adoptar-lo», va explicar la presidenta ultradretana, que aspira a guanyar a la segona volta amb el major nombre possible de regions per demostrar que l'endeutament o les pujades dels impostos no són quelcom inevitable, «sinó una opció política». El país, va assenyalar, es troba en una situació dramàtica en matèria de creació de riquesa. efe/ddg parís

L'ultradretà Front Nacional (FN) va aconseguir a la primera volta de les regionals franceses seva tercera victòria a nivell nacional en any i mig, una ascensió fulgurant que ha col·locat el partit que lidera Marine Le Pen al centre del debat polític. Es tracta del millor trampolí possible perquè la líder ultradretana afronti en bona situació les properes eleccions del país, les presidencials de 2017, la seva veritable ambició.

Després d'haver fregat el 25% dels vots a les europees de maig de 2014 i haver-lo superat per poc a les departamentals de març passat, el FN va tornar a ser diumenge el partit més votat, amb més del 28% dels sufragis, 1 punt més que la dreta tradicional de Nicolas Sarkozy i cinc més que els socialistes del president François Hollande.

Le Pen obliga així els seus teòrics rivals per al 2017 a ballar al ritme que ella dicta, segons la professora del Centre d'Estudis Europeus de Sciences Po, Nonna Mayer, especialista en el Front Nacional. La líder ultradretana marca l'agenda i els partits tradicionals segueixen la seva estela, va afegir la politòloga.

Els atemptats del passat 13 de novembre a París «no han fet més que accelerar el procés», opina Mayer, que considera que «les mesures adoptades pel Govern, especialment l'extensió de l'estat d'emergència, creen en l'electorat la sensació de que té raó».

El seu discurs de tancament de fronteres, control de la immigració i estigmatització dels musulmans va rebre un aval amb els atemptats gihadistes, planificats i comesos per musulmans residents a Europa i que es van beneficiar de la permeabilitat de les fronteres europees per viatjar a Síria.

A diferència del seu progenitor, a qui va substituir el 2011, Marine -que és eurodiputada des 2004- ha aconseguit estabilitzar el seu suport electoral, que en època del fundador s'havia habituat als alts i baixos. Més jove, més dinàmica, més telegénica i menys polèmica, la líder del FN arrossega gairebé de forma constant a uns sis milions de votants, un suport important que, en funció de la participació, li permet pesar més o menys en el panorama polític.

Els socialistes i els conservadors francesos van preparar les diferents estratègies amb les que esperen superar l'auge del Front Nacional, alhora que van intentar eliminar les creixents dissensions a les seves files. En sengles reunions dels seus burós polítics, les dues agrupacions van marcar el camí per frenar a les urnes a la segona volta la líder ultradretana amb diferents estratègies.

Mentre Els Republicans de l'expresident Nicolas Sarkozy aposten per no retirar-se de cap regió ni fusionar-se amb l'esquerra, els socialistes opten per fer marxa enrere allà on no puguin guanyar.

A la primera ronda, el FN es va situar al capdavant en sis de les tretze regions, l'aliança de centre-dreta encapçalada per Sarkozy es va col·locar per davant en quatre i el Partit Socialista i els seus aliats van obtenir victòria en tres. Els socialistes, després de la que de moment suposa la seva cinquena derrota electoral després de l'arribada al poder el 2012, van mantenir la consigna de retirar-se en aquelles regions on el total de vots de l'esquerra no permeti el seu triomf.