És gairebé impossible que l'expresident dels Estats Units, George Bush, es pogués imaginar que un antic militar espanyol pogués incloure el seu nom en el seu testament. I el mateix podria dir-se del príncep Carles d'Anglaterra.

No obstant això, aquesta situació s'ha produït a Mallorca, si bé els familiars directes del finat han recorregut als tribunals per impugnar les últimes voluntats, assenyalant que no estava en condicions mentals per repartir tota la seva fortuna.

Aquest home va residir fins ?l'any passat, data de la seva mort, a la localitat d'Alcúdia. Abans de morir va voler deixar per escrit i davant d'un notari, la seva voluntat de repartir els béns que havia pastat durant la seva vida. I, sens dubte, el repartiment que va fer va ser si més no peculiar.

També la Generalitat

No només nomena hereus l'expresident dels EUA i el fill gran de la reina d'Anglaterra, sinó que inclou altres noms en el seu testament. Deixa els seus béns, per exemple, al col·lectiu de catòlics del Partit Republicà dels Estats Units, al seu psiquiatre, al consell d'accionistes i avals bancaris del diari National Zeitung, a la Generalitat de Catalunya, a un conegut general espanyol d'artilleria ia l'església ortodoxa russa, i en concret al patriarcat de Moscou.

També reparteix béns a altres persones que assenyala en l'escrit d'últimes voluntats, però no inclou cap dels seus fills. Precisament els descendents han estat els que han acudit als tribunals per determinar que el militar mallorquí no tenia capacitat de testar. La demanda es va presentar, inicialment, al jutjat d'Inca, que va ser rebutjada pel jutge, en interpretar que existia una manca de competència territorial. I la mateixa decisió va adoptar posteriorment un jutjat de Palma, que va considerar que tampoc era competent per tramitar aquesta demanda. Aquest conflicte entre dos jutjats ha estat resolt pel tribunal de la Secció Tercera de l'Audiència, que ha hagut de determinar quin dels jutges, és a dir, el d'Inca o el de Palma, és el competent per resoldre aquesta demanda.

La interlocutòria que ha elaborat el tribunal no cita en cap moment el cabal econòmic que el militar mallorquí va deixar en herència, ni tampoc els motius que el van portar a nomenar hereus aquests populars personatges. L'única cosa que fa és interpretar la llei pel que fa al jutjat que ha de ser competent per assumir aquesta demanda de nul·litat d'un testament.