El marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, va declarar en el judici en el qual s'enfronta a penes de fins a 26,5 anys de presó que la Casa Reial va tutelar la creació de l'Institut Nóos i la seva sortida de l'entitat després que es qüestionessin els seus contractes amb institucions públiques. En la seva segona jornada de declaració, l'antic duc de Palma va explicar que el secretari de les Infantes, Carlos García Revenga, va supervisar la constitució de l'associació sense ànim de lucre Institut Nóos el 2003 per salvar les crítiques que patia per compaginar negocis en l'àmbit esportiu amb la vicepresidència del Comitè Olímpic Espanyol.
«Jo no feia un pas en la meva vida sense consultar-ho al senyor García Revenga», va destacar Urdangarin, que va incloure el secretari de les Infantes i la seva pròpia dona a la junta directiva de Nóos per ser persones de confiança. L'exduc de Palma va afirmar que la infanta Cristina, a la qual es va referir diverses vegades com «la meva senyora», no tenia «cap» funció a l'Institut Nóos, «simplement era membre de la junta».
La tutela de la Casa Reial també va ser decisiva, segons Urdangarin, quan a principis de 2006 el PSOE balear va qüestionar els contractes del Govern de les illes amb l'Institut Nóos, cosa que va motivar que l'advocat del rei Joan Carles, José Manuel Romero, li demanés que abandonés l'associació i assumís una activitat més discreta integrant-se a consells d'administració.
En una de les «moltes» reunions que mantenien habitualment, Romero, Comte de Fontao, el va instar a abandonar la presidència de Nóos i també va sol·licitar la sortida del consell d'administració de la Infanta i de García Revenga.
L'advocat del rei Joan Carles va avortar posteriorment la fundació Areté, creada per Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, després de la sortida de Nóos, perquè el lletrat va considerar que el marit de la Infanta havia d'evitar el protagonisme. També a instàncies de Romero, que va assumir la presidència per dissoldre Areté, Torres i el llavors duc de Palma van impulsar, sense situar-se al capdavant, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (Fdcis).
Bona part de l'interrogatori del fiscal Pedro Horrach, que va finalitzar ahir, es va centrar en els contractes amb les administracions valencianes, que van abonar a l'Institut Nóos gairebé 3,5 milions d'euros per tres edicions de la cimera València Summit i per la candidatura a organitzar els Jocs Europeus, que no es van dur a terme.
Reunió amb?Camps
Urdangarin va admetre que es va reunir amb el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, al setembre de 2005 per explicar-li el projecte dels Jocs Europeus i que València podria ser seu de la primera edició. «Al president li va semblar un bon projecte», va assenyalar.
L'expresident -a qui es va referir en una ocasió com a Paco Camps- va sotmetre a les Corts valencianes la proposta «perquè hi hagués consens» i va rebre un suport unànime, després del que va decidir encarregar a l'Institut Nóos el seu desenvolupament, va declarar.
El marit de la infanta Cristina va assenyalar que «sempre» ha tingut la «voluntat» de reparar el dany que pugui haver causat a la Hisenda pública, encara que va eludir admetre expressament que va cometre delictes fiscals.
Quan l'advocada de l'Estat personada en la vista en nom de l'Agència Tributària, Dolores Ripoll, li va preguntar pels empleats en nòmina d'Aizoon, l'empresa d'Urdangarin i la infanta Cristina, el cunyat del Rei va reconèixer que hi havia «empleats que no estan correctament assignats».
«Jo feia el que els meus assessors m'estaven recomanant i creia que estava correctament fet, si això l'Agència Tributària o l'Estat entén que no està correctament fet, doncs ja es discutirà aquí amb altres coses», va declarar. Com a prova de la seva bona intenció, es va referir als diners que ha «consignat».
