Luis Tejeiro, l'excomptable extern del grup Nóos i cunyat de Diego Torres, va explicar a l'Audiència de Palma com aquest i el seu soci Iñaki Urdangarin creuaven factures entre les seves societats per repartir-se, al cinquanta per cent, els beneficis dels treballs realitzats per a Administracions Públiques i clients privats. Luis Tejeiro, el petit de la saga, va revelar que Urdangarin i la Infanta ja van donar d'alta una empleada domèstica en la seva primera consultoria, Namasté-97, que van abandonar el 2003 per crear Aizoon, i va dinamitar els arguments exculpatoris dels dos principals acusats.

L'assessor comptable i laboral de Nóos va testificar mitjançant videoconferència des de Barcelona durant diverses hores. El testimoni, malgrat ser advertit del seu dret a no declarar en contra dels seus germans acusats Ana María (dona de Diego Torres) i Marco, excomptable de Nóos, i del seu cunyat, va optar per «explicar la veritat», que va deixar malparats els principals acusats. El petit dels Tejeiro, això sí, va defensar Ana María: «la meva pobra germana en aquest tema no té cap responsabilitat, simplement és la dona de Torres».

Càrregues de profunditat

El testimoni va començar a llançar càrregues de profunditat contra Torres i Urdangarin des del primer minut. I no va parar. «La meva neboda Patricia va estar donada d'alta a Nóos, però no va treballar i era per buscar beneficis fiscals. La decisió la van prendre Diego i Iñaki, que dirigien Nóos Consultoria. Jo també vaig estar donat d'alta a Virtual, però no cobrava; feien un taló amb la meva nòmina i s'ennegria; Patricia tampoc cobrava. El meu soci Carlos Medina també va estar d'alta sense treballar. Aquests diners se'ls quedaven Diego Torres i Iñaki Urdangarin», va deixar anar d'una tirada.

«De Goes va ser creada per Diego Torres per fer projectes fora d'Espanya i després es va utilitzar per treure diners del país», va disparar contra el seu parent. El testimoni també va desmuntar les tesis dels dos principals acusats que sempre es van refiar dels seus assessors. «Torres controlava el tema fiscal i comptable de Nóos. Per descomptat que controlava els impostos», va respondre el testimoni a preguntes del fiscal Pedro Horrach.

Per part seva, Juan Pablo Molinero, l'antic empleat de l'Institut Nóos a qui tant Urdangarin com Torres van responsabilitzar de les decisions que es van prendre pel que fa a l'oficina del projecte de l'equip ciclista, va desmentir els seus antics caps. Va afirmar que ni ell ni qualsevol altre empleat de l'entramat d'empreses, tenia capacitat de prendre decisions si prèviament no es produïa la intervenció dels dos socis. «A Nóos no es movia ni un paper, ni un pressupost, ni un document, ni un contracte, res, sense que no ho supervisessin els caps de l'empres», va insistir.

Molinero, que en el seu moment va haver de declarar com a imputat, va confirmar que l'anterior agència per la qual va treballar tenia l'encàrrec de trobar un nou patrocinador per a l'equip de ciclisme Banesto i que només comptava amb sis mesos per aconseguir-ho. Va recordar que havia parlat d'aquest assumpte amb Urdangarin i que aquest, dies després, el va trucar per dir-li que tenia la possibilitat de trobar un patrocinador. Li va dir que podria comentar l'assumpte amb el president del Govern balear.