Un etarra s'enfronta a 40 anys de presó per planejar l'assassinat de Patxi López

L'exmembre del comando Amaiur s'enfronta
a una petició del fiscal
de 15 anys de presó

04.04.2016 | 07:05
L´exlehendakari Patxi López, avui president del Congrés, va estar en el punt de mira d´ETA el 2010.

El presumpte etarra Tomás Miguel Madina Echevarría, "Basurde", s'enfronta avui a una petició del fiscal de 40 anys de presó per planejar assassinar el 2010 el llavors lehendakari Patxi López, avui president del Congrés, i l'exconseller d'Interior basc Rodolfo Ares amb un fusell de mira telescòpica. En el judici, que se celebrarà a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando d'Henares, el fiscal Miguel Ángel Carballo exposarà que Madina, expert tirador d'arma llarga aficionat a la caça major, tenia previst atemptar contra els dos exalts càrrecs del Govern Basc el 19 de juny de 2010, coincidint amb el primer aniversari de l'assassinat de l'inspector Eduardo Puelles.
L'atemptat no es va arribar a perpetrar després que les forces de seguretat haguessin interceptat mesos abans a Portugal un rifle que anava dirigit al comando Otazua, autor de l'assassinat de Puelles.
Segons el fiscal, que acusa Madina d'un delicte de participació activa en organització terrorista i de dos d'assassinat terrorista en grau de conspiració, el lloc des del qual l'etarra tenia previst disparar era el Parc Larreagaburu, a Bilbao. Pel que sembla, aquest emplaçament és "idoni per cometre l'atemptat usant la mira telescòpica", ja que es troba a 300 metres del lloc on s'havia de celebrar l'homenatge a Puelles, a més d'oferir "una fàcil fuga en menys de dos minuts".
Com a prova d'això, l'escrit fa referència a la presència de l'acusat en aquest parc, "planejant l'atemptat", el 17 de setembre de 2009, on hi va arribar "després de diverses contramarxes i girs sobtats" amb els quals va pretendre eludir la vigilància policial, segons consta en un informe de la Guàrdia Civil.
Abans de la data prevista per a l'atemptat, relata el fiscal, l'acusat va ser convocat a dues cites amb membres d'ETA a França que finalment no van arribar a materialitzar-se en coincidir amb les detencions dels exdirigents etarres Mikel Garikoitz Aspiazu, "Txeroki", i Jurdan Martitegui.
Posteriorment, al maig de l'any 2010, "Basurde" es va dirigir al cim de la muntanya Ganekogorta, concretament al punt geodèsic on s'ubica la taula d'orientació, en què va col·locar una taronja mentre es menjava una poma i després d'esperar un quart d'hora va abandonar el lloc sense arribar a tenir contacte amb ningú.
El fiscal explica que si bé aquesta actitud en aparença "pogués correspondre amb una activitat esportiva a l'ús", en realitat es tracta del modus operandi que ETA utilitza en les seves cites entre militants. De fet, així ho van corroborar els membres de l'Otazua quan van admetre que havien quedat aquell dia amb una persona de 45 anys, que en el servei militar havia estat "tirador selecte", i que havia d'aparèixer en el cim de la muntanya "amb una peça de fruita a la mà i una gorra vermella".
La finalitat d'aquestes cites, acordades pel llavors líder de la banda Mikel Kanikoitz Carrera Sarobe, "Ata", "era contactar amb l'acusat" per planejar l'esmentada acció terrorista, però cap d'elles es va materialitzar per la "profunda crisi interna" en la qual estava immersa la banda terrorista en aquells anys, període en el qual es van produir "diverses descoordinacions entre els responsables" a França.

L'agenda de "Txeroki", clau
A la identificació i posterior detenció de Madina, que es va produir al juny de 2014, s'hi va arribar arran de l'arrest a França, el 2008, de "Txeroki", a qui es va confiscar una agenda en la qual figurava l'anotació "BAS" , relativa a un membre de la banda que en aquell moment no es va poder identificar i que després va resultar ser l'acusat.
Un any després la policia va aturar a França tres etarres més, als quals es van confiscar anotacions que parlaven d'un curset de formació per a "Basurde" que s'havia de produir el primer dia d'agost a la localitat francesa de Castres. Aquest dia es va establir un dispositiu de vigilància a la citada localitat i va aparèixer Madina, que es va reunir amb un altre home, després identificat com a membre d'ETA i amb qui va estar fins l'endemà, que va abandonar França i va tornar cap a Galdakao, a Biscaia.
Des de llavors es va posar en marxa una vigilància estreta al voltant de Madina i es va descobrir que tenia llicència d'armes de caça i que era un "tirador selecte d'arma llarga". De fet, durant el registre efectuat al seu domicili, els agents van intervenir tres rifles i una mira telescòpica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema