Encara no s'ha produït el temut referèndum i el Brexit ja representa un element d'inestabilitat en una Unió Europea que viu un dels pitjors moments de la seva història amb la crisi dels refugiats i l'auge dels moviments d'extrema dreta racistes i euròfobs a diversos dels seus països. L'amenaça que el Regne Unit abandoni la Unió en la consulta convocada per al pròxim 23 de juny suposa un risc per al propi futur del projecte europeu i els seus signes d'identitat més poderosos, començant per l'euro.

Encara que Londres no forma part de l'eurozona, la seva eventual sortida de la UE provocaria un huracà econòmic i financer tan gran -al marge del polític- que la moneda única patiria fortíssimes pressions dels mercats internacionals -amb els especuladors com George Soros, que ja ho va fer en el passat- davant els dubtes sobre el futur de la unió.

Una crisi d'aquestes característiques repercutiria a tot el mercat de divises, sense que el dòlar sortís del tot indemne. I com a mostra de la preocupació prèvia, aquí hi ha el recent discurs del president dels EUA, Barack Obama, en fervent defensa del manteniment britànic al club europeu. Amb tot, el principal risc intern seria que un triomf del Brexit donés ales a tots els partits euròfobs i racistes que eleccions rere eleccions van guanyant posicions en el mapa europeu, des de França fins a Escandinàvia, passant per Alemanya o els països de l'Est acabats d'ingressar.

L'últim exemple va ser la primera volta de les presidencials a Àustria, diumenge passat. Que el projecte europeu necessita una redefinició, ningú ho dubta. El problema és que al ritme al qual van els esdeveniments no quedi projecte per redefinir. Tot i que els moments de crisi com l'actual ?solen ser els més propicis per a una catarsi que recuperi l'esperit que va empènyer a crear la gran Europa.