Gómez de la Serna va cobrar 12.000 euros per un informe de 30 pàgines

En la seva compareixença a la Comissió d'investigació de la corrupció que té lloc a l'Assemblea de Madrid, va explicar que el seu primer treball amb la Fundació Arpegio va ser el 2007, quan va elaborar un informe sobre la modificació dels estatuts d'aquesta, perquè aquesta passés de ser privada a pública.

Des d'aquell moment, va percebre pels seus treballs a la Fundació 3.030 euros al mes durant quatre anys, tot i que va admetre que el 2008 va tenir un ingrés extra de 12.000 euros per un informe de 30 pàgines sobre l'impacte de la Llei de contractes del sector públic. «És barat, vaig estar dos mesos fent aquest informe, dos mesos», va destacar. A partir de gener de 2011, va assenyalar que va abaixar el volum de treball de la Fundació i també el seu sou.

Denúncia d'extorsió

De la Serna va explicar que compareixia com a assessor jurídic de la Fundació Arpegio i no com a polític, tot i que es va referir al cas del suposat cobrament de comissions a l'estranger, pel qual es va acollir dimecres passat al seu dret a no declarar en seu judicial. «Sorgeix d'una extorsió, està muntat amb documents i testimonis falsificats», va dir.

En aquest sentit, l'exambaixador a l'Índia Gustavo de Arístegui es va negar a declarar davant el jutge José de la Mata, que l'havia citat com a investigat per les suposades comissions que van percebre ell i De la Serna per facilitar l'obtenció de contractes públics a empreses espanyoles a altres països. També havia estat citat com a investigat Borja de Arístegui, fill de l'exambaixador, i que, igual que el seu pare, es va acollir també al seu dret a no declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional.

Borja de Arístegui va ser el primer a arribar a l'Audiència Nacional i poc després ho feia el seu pare, que després de comunicar al jutge que no declararia va abandonar la seu del tribunal en un taxi sense voler fer declaracions als periodistes que esperaven als voltants.