Escòcia obre la porta a vetar el Brexit per evitar quedar fora de la Unió Europea

La primera ministra, Nicola Sturgeon, deixa entreveure que aquesta opció "ha d'estar sobre la taula"

27.06.2016 | 06:35
La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, obre la porta a vetar el Brexit.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va obrir ahir la porta a un veto escocès al Brexit. Així ho va subratllar a través d'una entrevista a la BBC, on Sturgeon va assenyalar que si el parlament d'Edimburg ha de donar el seu consentiment a la sortida britànica de la Unió Europea, podria no fer-ho. "Si el parlament escocès jutja aquest tema d'acord amb el que interessa a Escòcia, l'opció de no votar el que està en contra de l'interès d'Escòcia, òbviament, ha d'estar sobre la taula", va dir la primera ministra. En concret, un 62% dels escocesos van votar dijous a favor de seguir a la UE, per la qual cosa el govern de Sturgeon està preparant legislació per convocar, si cal, un referèndum d'independència.
Preguntada pel periodista de la BBC si es pot imaginar "la fúria" que generaria a Anglaterra un bloqueig escocès del Brexit, Sturgeon va respondre que sí. "Però potser seria similar a la fúria que molta gent a Escòcia sent ara mateix amb la possibilitat de ser expulsats de la UE en contra de la nostra voluntat", va afegir la primera ministra escocesa. "Jo no he creat aquesta situació, he d'intentar navegar-hi de la millor manera", va explicar Sturgeon, que va recordar que ha de defensar els interessos de la gent que la va escollir com a primera ministra.
El referèndum del Brexit no és vinculant, però en la tradició democràtica britànica resulta molt complicat rebutjar un mandat a les urnes com el de dijous, i l'encara primer ministre, David Cameron, va garantir que, tot i que no era la seva voluntat, els britànics sortirien de la UE. La sortida, però, requereix del consentiment del parlament de Westminster, i cada vegada hi ha més experts que parlen també de la necessitat d'una aprovació, també, del parlament de Holyrood, a Edimburg.
"Hi hauria d'haver un consentiment a la legislació que trauria el Regne Unit de la UE. Des del punt de vista lògic, se'm fa difícil creure que no. Sospito que el govern britànic assumiria una visió diferent, i hauríem de veure on acaba la negociació", va explicar Sturgeon.
La possibilitat d'un bloqueig escocès al Brexit podria ser una estratègia del parlament escocès per aconseguir l'autorització per a un segon referèndum d'independència, especialment si el proper primer ministre britànic, pro-Brexit, el rebutja. Una enquesta publicada ahir indicava que un 59% dels escocesos votaria "sí" a la independència.

Tim Farron, a l'atac
Per la seva banda, el Partit Liberal Demòcrata britànic, liderat per Tim Farron, va anunciar ahir que concorrerà a les properes eleccions generals amb un programa basat en el retorn a la Unió Europea. En aquest sentit, Farron va instar els britànics descontents amb el Brexit a unir-se al seu partit, que "disputarà les pròximes eleccions amb una promesa clara i inequívoca de restaurar la prosperitat i el paper britànics al món, amb el Regne Unit dins de la UE, no a fora".
El líder liberaldemòcrata va argumentar que molts ciutadans van votar per sortir de la Unió Europea en el referèndum del passat dijous en base al que ara s'ha comprovat que eren "mentides". "Els britànics mereixen l'oportunitat de no quedar atrapats en les devastadores conseqüències d'una campanya per la sortida que va explotar la fúria (l'electorat) amb les mentides de Gove, Johnson i Farage", va sostenir.
Els liberals van recordar que el bàndol del Brexit va prometre durant la campanya que els diners que suposadament s'estalviaria en sortir de la UE, que es van xifrar en 350 milions de lliures (uns 430 milions d'euros) setmanals, s'invertiria en el servei nacional de salut. El líder del UKIP i peça clau en la campanya anti-UE, Nigel Farage, ha reconegut a posteriori que va ser "un error" fer aquesta promesa.
Tot i que les pròximes eleccions generals estan previstes per a 2020, seria possible, encara que improbable, que el proper líder del Partit Conservador decidís convocar comicis anticipats aquest mateix any per ratificar el seu mandat. L'actual líder tory i primer ministre, David Cameron, va anunciar la seva dimissió després del referèndum, tot i que planeja estar al capdavant del Govern fins que es triï a un successor al congrés de la formació del proper mes d'octubre.
S'espera que durant aquesta setmana algun polític tory, entre ells l'exalcalde de Londres i abanderat del "Brexit", Boris Johnson, es postuli per succeir a Cameron i encapçalar les negociacions amb la UE.
El Partit Liberal Demòcrata va quedar reduït de 57 a 8 diputats, amb només un 7,9% del vot, en les eleccions generals de maig de l'any passat pel seu suport als conservadors, amb els quals va governar en coalició de 2010 a 2015, el que els va situar com a quarta força política del país, per darrere de l'UKIP.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema