La primera ministra britànica, Theresa May, va demanar als líders europeus «temps» per preparar les negociacions sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), va informar la residència oficial de Downing Street. May va parlar per telèfon amb la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande, i el primer ministre irlandès, Enda Kenny. «A totes les converses telefòniques, la primera ministra va posar èmfasi en el seu compromís per complir la voluntat del poble britànic d'abandonar la UE», va indicar una portaveu oficial. «La primera ministra -va afegir- va explicar que necessitaríem un temps per preparar aquestes negociacions i va parlar de la seva esperança que aquestes es duguin a terme amb esperit constructiu i positiu». En la seva conversa amb Merkel, les dues líders van coincidir que estan a favor d'establir una «relació constructiva», alhora que van reconèixer la «importància de la cooperació». Segons la font, May va destacar a Hollande la rellevància de la relació bilateral. efe/Ddg londres
La designació de Boris Johnson com a ministre d'Afers Estrangers britànic ha generat gran controvèrsia a Europa. A França, el cap de la diplomàcia, Jean-Marc Ayrault, va recordar que l'exalcalde de Londres «ha mentit molt», en referència a la campanya que va fer a favor del Brexit. «No estic gens inquiet, però ja coneixen quin és el seu estil, el seu mètode», va afegir Ayrault. El ministre francès va afirmar en tot cas que espera tenir un interlocutor «clar, creïble i fiable».
També va ser molt crític amb Johnson el ministre d'Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier, que va acusar implícitament el seu homòleg britànic d'haver-se comportat de manera irresponsable després del referèndum celebrat el passat 23 de juny al Regne Unit. «Hi ha responsables polítics que han arrossegat el país al Brexit per a després, un cop que la decisió havia estat presa, tocar el dos, i en comptes d'assumir les seves responsabilitats anar-se'n a jugar a cricket», va dir Steinmeier. «Francament, ho trobo escandalós», va afegir.
El president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata alemany Martin Schulz, va afirmar que amb la designació de Johnson tem un «perillós cercle viciós» per a la Unió Europea, mentre que el portaveu del departament d'Estat dels EUA, Mark Toner, va dir que Washington està impacient per treballar amb el nou cap de la diplomàcia britànica.
En tot cas, la primera ministra britànica, Theresa May, ha desmantellat el cercle polític del seu predecessor, David Cameron, en formar el nou govern, centrat en les negociacions sobre la sortida del Regne Unit de la UE. En una jornada d'intensa activitat a la residència oficial del 10 de Downing Street, May va continuar nomenant els ministres, però va deixar fora bona part dels estrets col·laboradors de Cameron, entre ells George Osborne (Economia) o Nicky Morgan (Educació).
La primera missió de May va ser designar, acabada d'arribar a Downing Street, els ministres clau, entre ells Philip Hammond al capdavant d'Economia; Johnson a Afers Exteriors; Amber Rudd a Interior, i Michael Fallon a Defensa.
Alhora, May li va confiar al diputat i vell aliat polític David Davis la nova cartera dedicada al Brexit, la missió de la qual serà la de negociar la sortida del país de la UE.
En començar la seva jornada, May va nomenar Liz Truss, fins ara responsable de Medi Ambient, com a ministra de Justícia, mentre que Justine Greening ha passat de Cooperació Internacional a Educació. Tot i que encara té per davant nombroses carteres per completar, May va promocionar el fins ara ministre de Transport, Patrick McLoughlin, en donar-li la presidència del Partit Conservador. També ha mantingut en el seu càrrec el titular de Sanitat, Jeremy Hunt, un ministeri delicat actualment per les difícils negociacions sobre el nou contracte per als metges residents.
També ha quedat fora Michael Gove (exministre de Justícia), abanderat del Brexit, que serà recordat per haver-li barrat a Boris Johnson el camí al 10 de Downing Street en presentar-se en l'últim moment com a candidat a liderar el Partit Conservador.
