El portaveu de Units Podem al Senat, Ramon Espinar, va instar el PSOE a prendre una decisió entre «donar suport a Rajoy, governar amb Podem o anar a unes terceres eleccions» com a únics escenaris possibles en el panorama polític. Espinar va manifestar la seva preocupació per l'actitud del grup socialista i va apel·lar al diàleg per arribar a acords de govern, deixant de banda les pressions a les que, assegura, va ser sotmès el seu grup la passada legislatura. «Ara Rajoy i abans Sánchez, el que diuen és: "O jo, o eleccions". No. Cal parlar i pressionar menys», va destacar. Pel que fa a la línia d'actuació socialista, el portaveu de Podem va dir que el PSOE ha de prendre la iniciativa per explorar una via de govern alternatiu, encara que el seu partit no facilitarà un govern de Pedro Sánchez per «fer les polítiques del PP amb Albert Rivera» , ja que l'acord que proposa Rajoy al PSOE i Ciutadans «s'assembla molt a l'acord entre Rivera i Sánchez». Espinar va criticar que Podem hagi quedat fora de la Mesa del Senat. efe/Ddg madrid

Després que Mariano Rajoy i Albert Rivera obrissin dimecres una via de «comunicació permanent», Ciutadans va refredar les expectatives sobre aquestes negociacions alhora que va augmentar la pressió sobre el PSOE. Mentrestant, l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero va demanar «diàleg intern» al seu partit. El president del PP i el líder de Ciutadans tornaran a reunir-se la setmana que ve, tot i que el partit de Rivera va avisar que no negociarà «continguts» de Govern a canvi de passar de l'abstenció tècnica a un sí al candidat del PP.

Aquesta va ser l'advertència del secretari general del grup, Miguel Gutiérrez, que va deixar clar que la trobada entre els dos líders no suposa un canvi en la seva postura, alhora que va reiterar que Rajoy no és la persona «idònia» per liderar l'etapa «de canvi» per les seves «responsabilitats polítiques» en la corrupció del PP. «Espanya no pot seguir bloquejada», va destacar el dirigent de Ciutadans, que va instar de nou el PSOE a fer el mateix pas que el seu partit i abstenir-se.

Aquesta crida al PSOE també va ser feta pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que va recordar als seus companys de partit que seria «negatiu i inconvenient» que s'haguessin de celebrar unes terceres eleccions. Per això, i després de demanar al PP que faci tots els esforços com a força majoritària, va advocar per obrir un procés de diàleg intern al PSOE «que uneixi el màxim consens possible» al costat de l'actual Executiva.

Zapatero va reconèixer que «el pitjor» que hi ha a la vida és donar un consell no demanat, però, tot i això, va apel·lar a la corresponsabilitat de tots els partits per evitar noves eleccions, cosa que, va alertar, no només recau en el PSOE. Segons la seva opinió, qualsevol sortida per desbloquejar l'actual situació s'ha de produir el més aviat possible i, sobretot, «ha de ser ben explicada, fonamentada i transparent» per donar resposta «a la majoria de l'electorat».

Abans de les paraules de Zapatero, el portaveu del PSOE al Senat, "scar López, havia rebutjat que, sense el suport dels socialistes a la investidura de Rajoy, Espanya estigui abocada a unes noves eleccions. López va emmarcar aquesta idea en una estratègia de Moncloa per pressionar-los i va demanar al líder del PP que «es posi les piles» per intentar superar la investidura.

Des del PP, Pablo Casado es va mostrar satisfet del «pas endavant» que suposa la via de comunicació entre Rajoy i Rivera en assumptes urgents com l'aprovació del sostre de despesa o els pressupostos, tot i que es va mostrar prudent sobre la investidura. Casado va afirmar que «tant de bo» es pogués convocar la investidura per a la setmana que ve, tot i que sí que creu que no hauria d'ajornar-se «molt més enllà» de finals d'aquest mes d'agost o primers de setembre.

El president de la Xunta i líder del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, creu que Ciutadans hauria de donar suport a un govern del PP, mentre que el PSOE hauria de facilitar-lo o «almenys no impedir-lo». Va admetre que avui no és «tan optimista» com en la nit electoral, però va confiar en el «sentit de la responsabilitat» dels polítics.