La gestora que el Comitè Federal del PSOE va aprovar dissabte per fer-se càrrec del partit està encapçalada pel president asturià, Javier Fernández (dels crítics), a més de 9 vocals, la majoria del sector Susana Díaz i sense cap català. De fet, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va dir que seria així almenys fins al pròxim congrés extraordinari.
Entre els vocals, la figura més destacada de l'òrgan executiu és el portaveu del PSOE al Parlament andalús, Mario Jiménez, home de confiança de la presidenta de la Junta d'Andalusia. Els andalusos han situat una segona integrant, la diputada per Còrdova i exconsellera de la Junta María Jesús Serrano. Extremadura té Ascensión Godoy (mà dreta del president extremeny, el també crític Guillermo Fernández Vara) i Soraya Vega.
La resta de vocals són José Muñoz (València); Dolores Padrón (Canàries); Francesc Antich (Balears); Francisco Ocón (La Rioja) i Ricardo Cortés (Cantàbria), aquestes tres últimes federacions més pròximes al sector que ha donat suport a Sánchez. Aquesta gestora de 10 membres desenvoluparà les funcions ?executives després de la dimissió del secretari general i dels integrants que quedaven en la direcció.
El president d'Astúries ha vingut concitant el respecte unànime del PSOE i s'ha arribat a convertir en un referent moral per al partit. Sempre ha estat considerat com un home de partit que ha fugit de les actuacions grandiloqüents i condescendent amb les diferències que hi ha hagut a la família socialista. Així, no es va decantar oficialment per cap candidat a les primàries en què el 2014 es van enfrontar Pedro Sán?chez i Eduardo Madina per les regnes del partit. Però es va vincular amb el perdedor en aquell moment. Ara, haurà de donar la cara, tot i que durant tot aquest procés ha anat dient que caldria evitar les terceres eleccions.
Llarga trajectòria política
President del Principat des del 2012 i secretari general de la Federació Socialista asturiana, Fernández va néixer a Mieres el 7 de gener de 1948, en una família de llarga tradició socialista. El seu pare va ser internat en un camp de concentració i l'avi afusellat i és nét de Manuel Llaneza, fundador del sindicat miner SOMA a Astúries. Casat i pare d'una filla, és enginyer superior de Mines i funcionari del Cos d'Enginyers del Ministeri d'Indústria.
Milita a la Federació Socialista d'Astúries des de 1985, en la qual ha exercit diferents càrrecs. Entre 1991 i 1995, va ser director general de Mineria i Energia del Principat d'Astúries i en les generals del 1996 es va presentar a la llista i va ser diputat. Va romandre a l'escó fins a la seva renúncia el 1999 quan va entrar al Govern asturià com a conseller d'Indústria, Comerç i Turisme fins al 2001. Elegit diputat autonòmic el 2003, al juliol es va incorporar al Senat en representació del Parlament. Després va revalidar l'escó a Astúries, al maig de 2007, va ser reelegit com a senador. Al Congrés Regional dels socialistes, al novembre de 2000, va ser elegit secretari general, igual que el 2004, 2008 i 2012.
Fernández va ser candidat a la presidència del Principat el 22 de maig de 2011 després de l'anunci de Vicente Álvarez Areces de no optar a la reelecció. Van ser la tercera força més votada per darrere del Fòrum Astúries (FAC) i del PP. Finalment, Álvarez-Cascos (FAC) va ser president d'una legislatura que va durar sis mesos.
A finals de gener de 2012, Cascos no va poder aprovar pressupostos i va convocar eleccions. Fernández, de candidat, el 25 de març de 2012 va ser el més votat i el 23 de maig va ser investit president amb el suport d'IU i UPyD. El maig de 2015 el PSOE va aconseguir una majoria simple i després dels acords assolits, el 21 de juliol va ser reelegit president.
