El Congrés dels Diputats no va aconseguir consensuar una declaració institucional amb motiu del cinquè aniversari del final de la violència d'ETA a causa de discrepàncies per part de Bildu, que no volia que aparegués el terme terrorisme, i del PP, que veia el text insuficient.
El text de la declaració que va estar a punt de consensuar-se destacava que, en aquest aniversari, «el Congrés dels Diputats manifesta la seva satisfacció per un present de convivència en el record i homenatge a totes les víctimes del terrorisme».
«Afirmem el nostre compromís per un futur on les idees polítiques, des de la tolerància, puguin seguir defensant-se en llibertat i en el respecte als principis democràtics, i en què ETA culmini la seva dissolució», concloïa aquesta breu declaració que no va sortir endavant.
Segons van explicar fonts parlamentàries, el veto de Bildu respon al fet que la formació abertzale volia una referència a «totes les víctimes» però sense citar la paraula terrorisme. Aquest veto impedia ja que la declaració fos institucional -és a dir, s'aprovés per unanimitat.
Però a més, el PP tampoc estava d'acord amb el text, que podria haver-se aprovat per majoria com una declaració de la Presidència, per considerar-lo «insuficient», segons fonts d'aquest partit. Els populars volien, entre altres coses, que el desig de dissolució d'ETA vingués acompanyat de l'adjectiu «incondicional» i demanaven una referència a la «victòria dels demòcrates i de l'estat de dret»,
A aquesta falta d'acord es va referir el líder de Podem, Pablo Iglesias, que va elogiar l'«alçada d'Estat» del diputat socialista i víctima d'ETA Eduardo Madina, a qui va atribuïr la iniciativa de la declaració.
