La dimissió del primer ministre Matteo Renzi en veure naufragar en referèndum la seva reforma constitucional (un 59,11% dels italians va votar «no» i només un 40,89% va avalar la proposta) obre a Itàlia un horitzó d'incertesa política que podria solucionar-se de dues maneres: o amb eleccions generals o amb un govern provisional. Renzi ha fracassat en el seu intent de reformar la Constitució de 1948 i, tal com va advertir des d'un principi, va presentar la dimissió després de mil dies al Govern, el quart més llarg després dels de Giulio Andreotti, Bettino Craxi i Silvio Berlusconi.
D'aquesta manera, Itàlia, un país amb 63 governs en 70 anys de democràcia, ha tornat a fer de les seves i es postula ara com a nou focus d'inestabilitat dins de la Unió Europea. Ara les diferents forces polítiques es debaten entre les possibles situacions a la sortida de Renzi: la conformació d'un Govern tècnic o provisional i la convocatòria de noves eleccions generals.
La conservadora Forza Italia, del magnat Berlusconi, opta per la conformació d'un govern provisional que pugui tirar endavant temes tan urgents com els Pressupostos de 2017, pendents d'aprovació definitiva per part del Senat.
D'altra banda, una gran part del Partit Demòcrata (PD, centreesquerra) de Renzi considera essencial l'elaboració d'una nova llei electoral abans de convocar nous comicis, i per a això haurà de regir l'actual Parlament.
I és que les regles del joc electoral suposen el principal escull en aquest context. Al maig de 2015 es va aprovar el Italicum, la llei electoral de Renzi en vigor des del passat mes de juliol. El problema rau en què aquesta llei electoral va ser plantejada per aplicar-se únicament a la Cambra dels Diputats, ja que el Senat, si hagués estat reformat amb aquest referèndum, estaria f0rmat per un centenar de representants locals sense passar per les urnes.
Sistema electoral «coix»
D'aquesta manera, actualment Itàlia compta amb un sistema electoral «coix», amb una llei únicament per a la Cambra i una altra diferent per al Senat, amb dos punts declarats inconstitucionals el 2013. Els més interessats en convocar eleccions són els seguidors del populista Moviment Cinc Estrelles (M5S), convertits en virtuals guanyadors de la jornada en haver portat endavant una extenuant campanya contra la reforma.
El seu líder, Beppe Grillo, va reclamar nous comicis per allunyar la possibilitat d'un Govern tècnic i ho va fer en qualitat de líder del partit més votat en solitari a les eleccions generals de 2013. També va reclamar noves eleccions el líder de la xenòfoba Lliga Nord, Matteo Salvini, un eurodiputat amb l'ambició de liderar una coalició dretana que li concedeixi possibilitats de governar el país, el qual roman en campanya electoral perpètua.
El que pel que sembla pocs volen és prolongar una situació particular: Itàlia ha acumulat tres governs consecutius sense que fossin elegits pels ciutadans, els de Mario Monti (2011-2013), Enrico Letta (2013-2014) i el del propi Renzi.
Renzi va complir amb la seva paraula i va presentar la dimissió al president de la República, Sergio Mattarella, després de presidir un consell de ministres de tot just quinze minuts en què es va acomiadar dels membres del seu gabinet. En la reunió, Mattarella li va demanar al primer ministre que posposés la seva dimissió uns dies fins a l'aprovació dels pressupostos al Senat.
Pel que fa a les conseqüències econòmiques de la votació, la Borsa de Milà va mostrar una certa volatilitat, però sense que s'estengués el pànic entre els inversors, que havien previst un rebuig a la reforma constitucional a Itàlia. El mercat llombard va tancar amb una lleugera cessió del 0,21%, tot i que va començar amb fortes pèrdues del 2,08%, però després va corregir el seu rumb. La prima de risc italiana -que mesura el diferencial entre el bo alemany a deu anys i l'italià en el mateix període- va tancar a 165 punts bàsics, davant els 162 punts bàsics de divendres.
Pel que fa a la Borsa espanyola, va canviar de tendència només una hora després de l'obertura i va recuperar el nivell dels 8.700 punts, amb una alça del gairebé 1,6.
