L'extresorer del PP Luis Bárcenas va declarar en el judici de la trama Gürtel que se celebra a l'Audiència Nacional que va ser el secretari general del partit a l'octubre de 2004, Ángel Acebes, qui va autoritzar que usés «fons de la comptabilitat extraoficial» per comprar accions de Libertad Digital. A preguntes del seu advocat, Bárcenas va explicar que en un moment donat el PP va decidir donar suport a l'ampliació de capital d'aquest mitjà i el llavors tresorer, Álvaro Lapuerta, es va moure per animar membres de partit perquè les adquirissin.

Com que no es va aconseguir cobrir tota l'ampliació de capital, Lapuerta va parlar amb Acebes i aquest li va autoritzar que utilitzés els fons de la caixa B per a aquest propòsit. En aquell moment, segons la Fiscalia, i aprofitant la compra d'aquestes accions amb fons opacs, Bárcenas, amb la connivència de Lapuerta, va disposar de 149.600 euros amb què va adquirir 1.360 accions a nom de la seva dona, Rosalía Iglesias, que després va vendre a Francisco Yáñez pel mateix import. D'aquesta manera, sempre segons la Fiscalia, l'acusat no va tornar els diners al PP, sinó que se'ls va quedar i els va usar per comprar immobles a l'estació d'esquí de Baqueira.

L'exsecretari general del PP va afirmar que els seus ingressos «no tenen cap relació amb el Partit Popular» i que ell com a gerent de la formació no podia manejar els comptes, una funció que va atribuir en tot moment a Lapuerta.

En el seu tercer i últim dia de declaració, Bárcenas, que no va ser tresorer del partit fins el 2008, va reiterar que no manejava ni la comptabilitat oficial ni l'«extraoficial» del PP i que era el seu superior, Lapuerta, a qui no es pot jutjar per demència sobrevinguda, el que s'encarregava d'això. «Si no podia manejar els fons oficials, molt menys els extraoficials, que requereixen una prudència i un control exhaustiu», va dir a preguntes dels advocats de la defensa després de negar-se a contestar a les acusacions fent referència a l'«intens» interrogatori al què l'havia sotmès la fiscal durant dos dies.

Segons la seva versió, Lapuerta, a qui va qualificar com una persona «honorable» i primmirada, volia assegurar-se que tot es feia bé en la caixa B del partit i per això li demanava que revisés les entrades de donatius d'empresaris que es ficaven després en una caixa forta, de manera que hi hagués un doble control.

«No és connivència, és control i zel excessiu, el fet de tenir la certesa que l'aplicació d'aquests fons és correctíssima, precisament perquè és delicat manejar diners en efectiu i pot ser susceptible que algú pugui fer raonaments que no es corresponen amb la realitat», va argumentar.

Va dir que la seva fortuna són fons procedents de la seva activitat i que «no tenen cap relació amb el Partit Popular», així com va intentar explicar d'on van sortir els 48,2 milions que va arribar a acumular a Suïssa.

Van tenir com a origen, va assenyalar, un saldo de 8,4 milions, i entre 2000 i 2007 va tenir ingressos per valor de 10 milions més pels seus negocis. Va afegr que aquests 18 milions van donar un rendiment en la seva cartera de 30 milions més gràcies a la seva capacitat de gestió, sobre la qual ha hagut d'escoltar «múltiples bromes», es va queixar.

«L'home dels 48 milions»

En tot cas, va destacar que la quantitat de 48,2 milions es va registrar en els seus comptes suïssos en un moment puntual, el 31 de desembre de 2007, fet pel qual v opinar que «se m'ha estigmatitzat com l'home dels 48 milions d'euros».